GÈNESI 37:28-35

De manera que, mentre els marxants s’acostaven, ells van treure Josep de la cisterna, alçant-lo, el van vendre als is-maelites per vint peces de plata, i aquells se’l van endur cap a l’Egipte. Quan Rubèn va tornar a la cisterna, es trobà que Josep ja no hi era. Llavors, es va esquinçar els vestits, i encarant-se amb els seus germans els digué: “El noi no hi és; i ara, què faré jo?” Aleshores prengueren la túnica de Josep, degollaren un cabrit i van tenyir la túnica amb la sang; i van enviar aquella túnica llarga amb mànigues al seu pare amb aquest encàrrec: “Hem trobat això; examina si és la túnica del teu fill o no.” Ell la va reconèixer i digué: “És la túnica del meu fill. Alguna bèstia ferotge l’ha devorat! Josep ha estat espedaçat!” Jacob va esquinçar-se els vestits, es va cenyir els lloms amb un sac i va fer dol pel seu fill durant molts dies. Tots els seus fills i les seves filles vingueren a consolar-lo, però ell no volia ser consolat i deia: “Seguiré endolat fins que baixi al sepulcre amb el meu fill.” Així el va plorar el seu pare.

Plans de lectura i devocionals gratuïts relacionats amb GÈNESI 37:28-35