Gènesi 30:1-24
Gènesi 30:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em mo-ro!” Jacob es va enfurismar contra Raquel i li digué: “Que potser sóc Déu, jo, que t’ha negat la maternitat?” Ella respongué: “Aquí tens la meva serventa Bilhà; ajunta’t-hi, i ella infan-tarà sobre els meus genolls, i així també jo tindré fills d’ella.” Així li va cedir la seva serventa Bilhà, i Jacob es va ajuntar amb ella. Bilhà va concebre i va donar un fill a Jacob. I Raquel va dir: “Déu m’ha fet justícia, ha escoltat la meva veu i també m’ha donat un fill.” Per això l’anomenà Dan. Bilhà, la serventa de Raquel, va con-cebre de nou i va infantar un segon fill a Jacob. I Raquel va dir: “He sostingut una lluita sobrehumana amb la meva germana, i l’he vençuda.” Per això l’anomenà Neftalí. Però quan Lia s’adonà que la seva maternitat s’havia acabat, prengué la seva serventa Zilpà i la va cedir per dona a Jacob. Zilpà, la serventa de Lia, va infantar un fill a Jacob. I Lia digué:“Quina bona sort!” I l’anomenà Gad. Zilpà, la serventa de Lia, va infantar el segon fill a Jacob. I Lia digué: “Que feliç que sóc. Ara les dones em diran venturosa.” I l’anomenà Aser. Succeí que Rubèn, al temps de la sega del blat, va sortir al camp i va trobar mandràgores i les portà a la seva mare Lia. I Raquel va dir a Lia: “Dóna’m d’aquestes mandràgores del teu fill.” Però ella li va dir: “¿No en tens prou d’haver-me pres el meu marit, que enca-ra em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D’acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.” Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l’encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t’he aconseguit a canvi d’unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit. Déu va escoltar Lia, que va concebre i va donar un cinquè fill a Jacob. I Lia digué: “Déu m’ha recompensat pel fet d’haver cedit la meva serventa al meu marit.” I el va anomenar Issacar. Lia, altra vegada va concebre i va donar un sisè fill a Jacob. Lia digué: “Déu m’ha obsequiat amb un bon dot; aquesta vegada el meu marit viurà amb mi, perquè li he donat sis fills.” I l’anomenà Zabuló. Després va infantar una filla, i li va posar el nom de Dina. Llavors Déu es va recordar de Raquel, la va escoltar i li restablí la maternitat; ella va concebre i va tenir un fill; i digué: “Déu ha esborrat el meu desho-nor.” I l’anomenà Josep, tot dient: “El Senyor encara m’afegirà un altre fill més.”
Gènesi 30:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s’engelosí de la seva germana i digué a Jacob: – Dóna’m fills, o jo em moro! Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué: – Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills. Ella va replicar: – Pren la meva serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infanti. Així tindré fills gràcies a ella. Raquel, doncs, va donar a Jacob la seva serventa Bilhà, i Jacob s’hi va unir. Bilhà va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob. Raquel deia: – Déu m’ha fet justícia. Ha escoltat el meu prec i m’ha donat un fill. Per això li va posar Dan. Bilhà, la serventa de Raquel, tornà a quedar embarassada i va donar un altre fill a Jacob. Raquel deia: – Déu m’ha fet competir durament amb la meva germana, i l’he vençuda. Per això el va anomenar Neftalí. Quan Lia s’adonà que ja no tenia més fills, va prendre la seva serventa Zilpà i la donà a Jacob perquè s’hi unís. Zilpà, la serventa de Lia, va donar un fill a Jacob. I Lia deia: – Quina sort! I li va posar el nom de Gad. Zilpà, la serventa de Lia, va donar un segon fill a Jacob. I Lia deia: – Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran. I li va posar el nom d’Aser. Un dia, durant la sega del blat, Rubèn va sortir al camp, va trobar-hi mandràgores i les portà a la seva mare Lia. Raquel va dir a Lia: – Dóna’m mandràgores de les que ha dut el teu fill. Lia va respondre: – ¿No en tens prou de prendre’m el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill? Raquel va respondre: – Si me les dónes, aquesta nit podràs dormir amb Jacob. Cap al tard, quan Jacob tornava del camp, Lia sortí a trobar-lo i li digué: – Avui passaràs la nit amb mi: t’he adquirit com a paga a canvi de les mandràgores del meu fill. Jacob va dormir amb Lia aquella nit. Déu va escoltar Lia. Ella tornà a quedar embarassada i va donar un cinquè fill a Jacob. Lia deia: – Déu m’ha recompensat perquè he donat la meva serventa al meu marit. Li va posar el nom d’Issacar. Lia tornà a quedar embarassada i va donar a Jacob un sisè fill. I deia: – Déu m’ha fet un bon regal. Aquesta vegada el meu marit m’honorarà, ja que li he donat sis fills. Li va posar el nom de Zabuló. Després va donar a llum una filla i l’anomenà Dina. Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia: – Déu m’ha tret el deshonor. I li va posar Josep, dient: – Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!