GÈNESI 30:1-24

Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em mo-ro!” Jacob es va enfurismar contra Raquel i li digué: “Que potser sóc Déu, jo, que t’ha negat la maternitat?” Ella respongué: “Aquí tens la meva serventa Bilhà; ajunta’t-hi, i ella infan-tarà sobre els meus genolls, i així també jo tindré fills d’ella.” Així li va cedir la seva serventa Bilhà, i Jacob es va ajuntar amb ella. Bilhà va concebre i va donar un fill a Jacob. I Raquel va dir: “Déu m’ha fet justícia, ha escoltat la meva veu i també m’ha donat un fill.” Per això l’anomenà Dan. Bilhà, la serventa de Raquel, va con-cebre de nou i va infantar un segon fill a Jacob. I Raquel va dir: “He sostingut una lluita sobrehumana amb la meva germana, i l’he vençuda.” Per això l’anomenà Neftalí. Però quan Lia s’adonà que la seva maternitat s’havia acabat, prengué la seva serventa Zilpà i la va cedir per dona a Jacob. Zilpà, la serventa de Lia, va infantar un fill a Jacob. I Lia digué:“Quina bona sort!” I l’anomenà Gad. Zilpà, la serventa de Lia, va infantar el segon fill a Jacob. I Lia digué: “Que feliç que sóc. Ara les dones em diran venturosa.” I l’anomenà Aser. Succeí que Rubèn, al temps de la sega del blat, va sortir al camp i va trobar mandràgores i les portà a la seva mare Lia. I Raquel va dir a Lia: “Dóna’m d’aquestes mandràgores del teu fill.” Però ella li va dir: “¿No en tens prou d’haver-me pres el meu marit, que enca-ra em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D’acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.” Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l’encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t’he aconseguit a canvi d’unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit. Déu va escoltar Lia, que va concebre i va donar un cinquè fill a Jacob. I Lia digué: “Déu m’ha recompensat pel fet d’haver cedit la meva serventa al meu marit.” I el va anomenar Issacar. Lia, altra vegada va concebre i va donar un sisè fill a Jacob. Lia digué: “Déu m’ha obsequiat amb un bon dot; aquesta vegada el meu marit viurà amb mi, perquè li he donat sis fills.” I l’anomenà Zabuló. Després va infantar una filla, i li va posar el nom de Dina. Llavors Déu es va recordar de Raquel, la va escoltar i li restablí la maternitat; ella va concebre i va tenir un fill; i digué: “Déu ha esborrat el meu desho-nor.” I l’anomenà Josep, tot dient: “El Senyor encara m’afegirà un altre fill més.”