Deuteronomi 33:1-17
Deuteronomi 33:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Abans de morir, Moisès, l’home de Déu, va beneir així els israelites: – El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei. Realment tu estimes els pobles, tens a la mà tots els seus déus. I ells s’inclinen als teus peus per recollir les teves instruccions. Moisès ens ha prescrit una Llei, donada en possessió a l’assemblea de Jacob. Ja va haver-hi un rei a Jeixurun, quan es reuniren els caps del poble, quan s’ajuntaren les tribus d’Israel. »Que visqui la tribu de Rubèn, que mai no desaparegui, encara que sigui poc nombrosa. Per a la tribu de Judà, Moisès digué: – Escolta, Senyor, el crit de Judà i retorna’l a la resta del seu poble. Judà es defensarà amb les seves mans: ajuda’l contra els seus enemics. Per a la tribu de Leví, digué: – Tu, Senyor, has confiat els teus urim i tummim a uns homes que et són fidels, després de posar-los a prova a Massà i discutir amb ells a les fonts de Meribà. Han dit al pare i a la mare: “No sabem qui sou.” No han reconegut els seus germans i han ignorat els seus fills, per guardar la teva paraula i vetllar per la teva aliança. Indicaran a Jacob les teves sentències, les teves respostes, al poble d’Israel; cremaran ofrenes a la teva presència, i holocaustos sobre el teu altar. Beneeix, Senyor, el seu coratge, i que el seu culte et sigui plaent. Esclafa la força dels seus adversaris; que els seus enemics no s’aixequin mai més. Per a la tribu de Benjamí, digué: – Que l’estimat del Senyor visqui confiat; l’Altíssim l’empara tot el dia, habita entre els seus turons. Per a la tribu de Josep, digué: – Que el Senyor beneeixi el seu país amb els dons de la rosada del cel i de les aigües abismals de sota la terra; amb els dons de les collites de l’any i de la fruita que cada mes madura; amb les primícies dels cims primordials i els dons de les collades eternes; amb els dons de la terra i de tot el que hi viu i el favor del Déu que habita al Sinaí. Que tot això coroni el cap de Josep, el front del qui ha estat consagrat entre els germans. Honor a Josep, el primer toro nascut del ramat del Senyor! Té grans banyes, com de búfal, que envesteixen alhora tots els pobles, d’un cap a l’altre de la terra. Una de les banyes és la multitud d’Efraïm; l’altra, la gentada de Manassès.
Deuteronomi 33:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquesta és la benedicció amb què Moisès, home de Déu, va beneir els fills d’Israel, abans de la seva mort. Digué: “El Senyor ha vingut del Sinaí i des de Seïr els va clarejar: va resplendir des del mont de Paran i va arribar amb deu milers de sants, i a la dreta duia una llei de foc per a ells. Estima de veritat les tribus; tots els seus consagrats són a la teva mà, i ells van seure als teus peus, rebent les teves paraules. La llei que Moisès ens va ordenar és l’herència de la consagració de Jacob. Hi hagué rei a Jeixurun, quan es van aplegar els caps del poble, i com una de sola, les tribus d’Israel. Que visqui Rubèn, i no desaparegui ni sigui poca la seva gent.” I per a Judà digué això: “Escolta, Senyor, la veu de Judà, i guia’l cap al seu poble; les seves mans el defensaran, i sigues tu l’ajut contra els seus enemics.” I per a Leví digué: “Que el teu Tummin i el teu Urim siguin per al teu preferit, aquell qui vas provar a Massà, amb qui vas altercar a les aigües de Meribà. El qui va dir del seu pare i de la seva mare: ‘No els he vistos mai’, ni va reconèixer els seus germans, ni va fer cas dels propis fills, perquè van guardar la teva paraula i van observar el teu pacte. Ensenyaran els teus preceptes a Jacob i la teva llei a Israel; posaran encens davant teu i holocaustos damunt el teu altar. Beneeix, Senyor, el seu esforç, i complau-te amb el seu treball. Destrossa el llom dels seus adver-saris, i dels qui l’avorreixen, perquè no s’alcin mai més.” Per a Benjamí digué: “L’estimat del Senyor descansa se-gur en ell, que el protegeix dia rere dia, i sobre el seus turons reposa.” Per a Josep digué: “Beneïda del Senyor sigui la teva terra, amb el bo i millor de la rosada del cel i amb les aigües abismals de sota terra; amb el bo i millor que produeix el sol i amb els millors fruits de les llunes; amb les coses més fines de les antigues muntanyes i amb l’abundor de les collades eternes; amb les excel·lències de la terra i la seva plenitud; i que el favor del qui habita en la bardissa davalli sobre la testa de Josep, sobre el cap de l’escollit d’entre els seus germans. Té la majestat del primogènit del seu toro, banyes de búfal és la seva força; amb elles envestirà els pobles fins als confins de la terra. Així són els milers d’Efraïm, així són els milers de Manassès.