DEUTERONOMI 33:1-17

Aquesta és la benedicció amb què Moisès, home de Déu, va beneir els fills d’Israel, abans de la seva mort. Digué: “El Senyor ha vingut del Sinaí i des de Seïr els va clarejar: va resplendir des del mont de Paran i va arribar amb deu milers de sants, i a la dreta duia una llei de foc per a ells. Estima de veritat les tribus; tots els seus consagrats són a la teva mà, i ells van seure als teus peus, rebent les teves paraules. La llei que Moisès ens va ordenar és l’herència de la consagració de Jacob. Hi hagué rei a Jeixurun, quan es van aplegar els caps del poble, i com una de sola, les tribus d’Israel. Que visqui Rubèn, i no desaparegui ni sigui poca la seva gent.” I per a Judà digué això: “Escolta, Senyor, la veu de Judà, i guia’l cap al seu poble; les seves mans el defensaran, i sigues tu l’ajut contra els seus enemics.” I per a Leví digué: “Que el teu Tummin i el teu Urim siguin per al teu preferit, aquell qui vas provar a Massà, amb qui vas altercar a les aigües de Meribà. El qui va dir del seu pare i de la seva mare: ‘No els he vistos mai’, ni va reconèixer els seus germans, ni va fer cas dels propis fills, perquè van guardar la teva paraula i van observar el teu pacte. Ensenyaran els teus preceptes a Jacob i la teva llei a Israel; posaran encens davant teu i holocaustos damunt el teu altar. Beneeix, Senyor, el seu esforç, i complau-te amb el seu treball. Destrossa el llom dels seus adver-saris, i dels qui l’avorreixen, perquè no s’alcin mai més.” Per a Benjamí digué: “L’estimat del Senyor descansa se-gur en ell, que el protegeix dia rere dia, i sobre el seus turons reposa.” Per a Josep digué: “Beneïda del Senyor sigui la teva terra, amb el bo i millor de la rosada del cel i amb les aigües abismals de sota terra; amb el bo i millor que produeix el sol i amb els millors fruits de les llunes; amb les coses més fines de les antigues muntanyes i amb l’abundor de les collades eternes; amb les excel·lències de la terra i la seva plenitud; i que el favor del qui habita en la bardissa davalli sobre la testa de Josep, sobre el cap de l’escollit d’entre els seus germans. Té la majestat del primogènit del seu toro, banyes de búfal és la seva força; amb elles envestirà els pobles fins als confins de la terra. Així són els milers d’Efraïm, així són els milers de Manassès.