Abans de morir, Moisès, l’home de Déu, va beneir així els israelites:
– El Senyor els ha vingut del Sinaí,
ha clarejat a l’horitzó des de Seïr,
ha resplendit
des de la muntanya de Paran,
ha arribat des de la cort celestial;
de la seva pròpia mà
els envia el foc d’una llei.
Realment tu estimes els pobles,
tens a la mà tots els seus déus.
I ells s’inclinen als teus peus
per recollir les teves instruccions.
Moisès ens ha prescrit una Llei,
donada en possessió
a l’assemblea de Jacob.
Ja va haver-hi un rei a Jeixurun,
quan es reuniren els caps del poble,
quan s’ajuntaren les tribus d’Israel.
»Que visqui la tribu de Rubèn,
que mai no desaparegui,
encara que sigui poc nombrosa.
Per a la tribu de Judà, Moisès digué:
– Escolta, Senyor, el crit de Judà
i retorna’l a la resta del seu poble.
Judà es defensarà amb les seves mans:
ajuda’l contra els seus enemics.
Per a la tribu de Leví, digué:
– Tu, Senyor, has confiat
els teus urim i tummim
a uns homes que et són fidels,
després de posar-los a prova a Massà
i discutir amb ells
a les fonts de Meribà.
Han dit al pare i a la mare:
“No sabem qui sou.”
No han reconegut els seus germans
i han ignorat els seus fills,
per guardar la teva paraula
i vetllar per la teva aliança.
Indicaran a Jacob les teves sentències,
les teves respostes, al poble d’Israel;
cremaran ofrenes a la teva presència,
i holocaustos sobre el teu altar.
Beneeix, Senyor, el seu coratge,
i que el seu culte et sigui plaent.
Esclafa la força dels seus adversaris;
que els seus enemics
no s’aixequin mai més.
Per a la tribu de Benjamí, digué:
– Que l’estimat del Senyor
visqui confiat;
l’Altíssim l’empara tot el dia,
habita entre els seus turons.
Per a la tribu de Josep, digué:
– Que el Senyor beneeixi el seu país
amb els dons de la rosada del cel
i de les aigües abismals
de sota la terra;
amb els dons de les collites de l’any
i de la fruita que cada mes madura;
amb les primícies
dels cims primordials
i els dons de les collades eternes;
amb els dons de la terra
i de tot el que hi viu
i el favor del Déu que habita al Sinaí.
Que tot això coroni el cap de Josep,
el front del qui ha estat consagrat
entre els germans.
Honor a Josep, el primer toro nascut
del ramat del Senyor!
Té grans banyes, com de búfal,
que envesteixen alhora tots els pobles,
d’un cap a l’altre de la terra.
Una de les banyes
és la multitud d’Efraïm;
l’altra, la gentada de Manassès.