Fets dels Apòstols 5:1-42Comparteix

Fets dels Apòstols 5:1-42 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Però un home anomenat Ananies, d’acord amb la seva dona Safira, vengué una propietat i es va quedar una part del preu, sa-bent-ho també la dona, i la resta la va anar a posar als peus dels apòstols. I Pere digué: “Ananies, com és que Satanàs t’ha guanyat el cor perquè men-tissis a l’Esperit Sant i sostraguessis part de l’import del terreny? Si et quedaves el terreny, no era ben teu? Si te’l venies, no hi tenies dret? Com has pogut posar-te al cor una acció com aquesta? No has mentit als homes, sinó a Déu.” Tan bon punt Ananies va sentir aques-tes paraules, va caure a terra i expirà. Tothom qui se n’assabentava quedava esgarrifat. Llavors s’alçaren els joves, l’amorta-llaren i el dugueren a enterrar. Unes tres hores més tard, vingué la seva dona, ignorant del que havia passat, i Pere li preguntà: “Digues-me, heu venut el terreny per tal quantitat?”, i ella li respongué: “Sí, per aquesta quantitat.” Pere li diu: “Com és que us vau posar d’acord per temptar l’Esperit del Senyor? Heus aquí els peus dels qui han dut a sepultar al teu marit, que ja són a la porta, i se t’enduran a tu.” A l’instant caigué als seus peus i expirà. Quan els joves van entrar la van trobar morta; se l’endugueren i la van enterrar al costat del seu marit. L’església sencera i tothom qui se n’assabentava quedaven esgarrifats. Per les mans dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots ells formaven un grup unànime que es reunia al pòrtic de Salomó, però ningú dels altres gosava ajuntar-se amb ells; en canvi, el poble els elo-giava molt. Cada vegada més i més creients s’ad-herien al Senyor, multitud d’homes i dones, fins al punt que treien els malalts al carrer i els deixaven sobre jaces i lliteres a fi que, quan passés Pere, almenys la seva ombra en cobrís algun. També s’hi concentrava la multitud provinent de les poblacions de les rodalies de Jerusalem, portant malalts i turmentats pels esperits immunds, i tots eren guarits. Llavors el gran sacerdot va entrar en acció amb tots els seus correligionaris del partit dels saduceus, portats per l’enveja, i van agafar els apòstols i els van ficar a la presó pública. Però, a la nit, un àngel del Senyor va obrir les portes de la presó i tot duent-los a fora els digué: “Aneu i presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tota la doctrina d’a-questa manera de viure.” Després de sentir això, van entrar a trenc d’alba en el temple i es van posar a ensenyar. El gran sacerdot, així que va arribar amb el seu grup, va convocar el Sanedrí i el ple del Consell d’ancians dels israelites, i van enviar a buscar els detinguts a la presó. Però quan els agutzils van arribar no els van trobar a la cel·la, i se’n tornaren per informar-ho: “Hem trobat la cel·la tancada i ben assegurada, i els guardes davant les por-tes; però, en obrir, no hem trobat ningú a dins.” Quan van sentir aquest informe, tant el cap de la guàrdia del temple com els principals sacerdots no es podien expli-car com havia pogut passar això. Llavors se’n va presentar un que els informà: “Heus aquí que els homes que vau ficar a la presó són al temple, i estan drets predicant al poble.” Aleshores el cap de la guàrdia se n’hi va anar amb els agutzils, i se’ls enduia sense emprar la força perquè anaven amb por que el poble no els apedregués. Els van portar davant el Sanedrí, i el gran sacerdot els va interrogar així: “Us vam donar l’ordre expressa de no ensenyar més en aquest nom, i vet aquí que heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina, i voleu fer recaure damunt nostre la sang d’aquest home.” Pere i els apòstols van respondre: “Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressus-citat Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. Aquest, Déu l’ha exalçat amb la seva dreta com a Cap i Salvador, per conce-dir a Israel el penediment i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d’aquests fets, i també ho és l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.” Ells, quan van sentir això, es van enfurismar i els volien matar. Però es va aixecar un membre del Sanedrí, un fariseu que es deia Gama-liel, mestre de la Llei, molt respectat per tot el poble, que va manar que fessin sortir a fora els homes un moment, i els digué: “Homes d’Israel, penseu bé què aneu a fer contra aquests homes. Perquè temps enrere es va alçar Teu-des, dient que ell era qui sap què, i se li van adherir uns quatre-cents homes: se’l va executar i tots els seus adeptes es van dispersar, i tot va acabar en no res. Després d’ell, en temps del cens, s’aixecà Judes el Galileu, que va arrossegar gent darrere seu. També aquell va morir, i tots els qui el seguien es van dispersar. I en el cas actual, us dic: no us fiqueu amb aquests homes i deixeu-los anar. Que si aquests propòsits o accions són cosa humana, es desfaran; en canvi, si prové de Déu, no acon-seguireu destruir-los, i podria ser fins i tot que us tinguessin per adversaris de Déu.” Ells van quedar convençuts; però van cridar els apòstols i, després de fer-los assotar, els van comminar que no parlessin més en el nom de Jesús, i els van deixar anar. Pel que fa a ells, van sortir del davant del Sanedrí joiosos per haver estat con-siderats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom. I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist.

Fets dels Apòstols 5:1-42 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. Després, d’acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. Pere li digué: – Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu! Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven. Els joves van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo. Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. Pere li preguntà: – Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu? Ella respongué: – Sí, per tal preu. Pere li replicà: – Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu. A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets. Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut. El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué: – Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida. Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi. Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se’n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí: – Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l’hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú. En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s’explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. Llavors se’n va presentar un que els digué: – Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble. Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: – Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. Pere i els apòstols respongueren: – Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen. Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. Aleshores s’alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. Manà que fessin sortir un moment aquells homes i digué: – Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d’aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu! El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat. Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.