FETS 5
5
Ananies i Safira
1Però un home anomenat Ananies, d’acord amb la seva dona Safira, vengué una propietat
2i es va quedar una part del preu, sa-bent-ho també la dona, i la resta la va anar a posar als peus dels apòstols.
3I Pere digué: “Ananies, com és que Satanàs t’ha guanyat el cor perquè men-tissis a l’Esperit Sant i sostraguessis part de l’import del terreny?
4Si et quedaves el terreny, no era ben teu? Si te’l venies, no hi tenies dret? Com has pogut posar-te al cor una acció com aquesta? No has mentit als homes, sinó a Déu.”
5Tan bon punt Ananies va sentir aques-tes paraules, va caure a terra i expirà. Tothom qui se n’assabentava quedava esgarrifat.
6Llavors s’alçaren els joves, l’amorta-llaren i el dugueren a enterrar.
7Unes tres hores més tard, vingué la seva dona, ignorant del que havia passat,
8i Pere li preguntà: “Digues-me, heu venut el terreny per tal quantitat?”, i ella li respongué: “Sí, per aquesta quantitat.”
9Pere li diu: “Com és que us vau posar d’acord per temptar l’Esperit del Senyor? Heus aquí els peus dels qui han dut a sepultar al teu marit, que ja són a la porta, i se t’enduran a tu.”
10A l’instant caigué als seus peus i expirà. Quan els joves van entrar la van trobar morta; se l’endugueren i la van enterrar al costat del seu marit.
11L’església sencera i tothom qui se n’assabentava quedaven esgarrifats.
Miracles dels apòstols
12Per les mans dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots ells formaven un grup unànime que es reunia al pòrtic de Salomó,
13però ningú dels altres gosava ajuntar-se amb ells; en canvi, el poble els elo-giava molt.
14Cada vegada més i més creients s’ad-herien al Senyor, multitud d’homes i dones,
15fins al punt que treien els malalts al carrer i els deixaven sobre jaces i lliteres a fi que, quan passés Pere, almenys la seva ombra en cobrís algun.
16També s’hi concentrava la multitud provinent de les poblacions de les rodalies de Jerusalem, portant malalts i turmentats pels esperits immunds, i tots eren guarits.
Persecució contra els apòstols
17Llavors el gran sacerdot va entrar en acció amb tots els seus correligionaris del partit dels saduceus, portats per l’enveja,
18i van agafar els apòstols i els van ficar a la presó pública.
19Però, a la nit, un àngel del Senyor va obrir les portes de la presó i tot duent-los a fora els digué:
20“Aneu i presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tota la doctrina d’a-questa manera de viure.”
21Després de sentir això, van entrar a trenc d’alba en el temple i es van posar a ensenyar. El gran sacerdot, així que va arribar amb el seu grup, va convocar el Sanedrí i el ple del Consell d’ancians dels israelites, i van enviar a buscar els detinguts a la presó.
22Però quan els agutzils van arribar no els van trobar a la cel·la, i se’n tornaren per informar-ho:
23“Hem trobat la cel·la tancada i ben assegurada, i els guardes davant les por-tes; però, en obrir, no hem trobat ningú a dins.”
24Quan van sentir aquest informe, tant el cap de la guàrdia del temple com els principals sacerdots no es podien expli-car com havia pogut passar això.
25Llavors se’n va presentar un que els informà: “Heus aquí que els homes que vau ficar a la presó són al temple, i estan drets predicant al poble.”
26Aleshores el cap de la guàrdia se n’hi va anar amb els agutzils, i se’ls enduia sense emprar la força perquè anaven amb por que el poble no els apedregués.
27Els van portar davant el Sanedrí, i el gran sacerdot els va interrogar així:
28“Us vam donar l’ordre expressa de no ensenyar més en aquest nom, i vet aquí que heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina, i voleu fer recaure damunt nostre la sang d’aquest home.”
29Pere i els apòstols van respondre: “Cal obeir Déu abans que els homes.
30El Déu dels nostres pares ha ressus-citat Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul.
31Aquest, Déu l’ha exalçat amb la seva dreta com a Cap i Salvador, per conce-dir a Israel el penediment i el perdó dels pecats.
32I nosaltres som testimonis d’aquests fets, i també ho és l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.”
33Ells, quan van sentir això, es van enfurismar i els volien matar.
34Però es va aixecar un membre del Sanedrí, un fariseu que es deia Gama-liel, mestre de la Llei, molt respectat per tot el poble, que va manar que fessin sortir a fora els homes un moment,
35i els digué: “Homes d’Israel, penseu bé què aneu a fer contra aquests homes.
36Perquè temps enrere es va alçar Teu-des, dient que ell era qui sap què, i se li van adherir uns quatre-cents homes: se’l va executar i tots els seus adeptes es van dispersar, i tot va acabar en no res.
37Després d’ell, en temps del cens, s’aixecà Judes el Galileu, que va arrossegar gent darrere seu. També aquell va morir, i tots els qui el seguien es van dispersar.
38I en el cas actual, us dic: no us fiqueu amb aquests homes i deixeu-los anar. Que si aquests propòsits o accions són cosa humana, es desfaran;
39en canvi, si prové de Déu, no acon-seguireu destruir-los, i podria ser fins i tot que us tinguessin per adversaris de Déu.” Ells van quedar convençuts;
40però van cridar els apòstols i, després de fer-los assotar, els van comminar que no parlessin més en el nom de Jesús, i els van deixar anar.
41Pel que fa a ells, van sortir del davant del Sanedrí joiosos per haver estat con-siderats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom.
42I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist.
S'ha seleccionat:
FETS 5: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya