Fets dels Apòstols 5:1-42

També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat. Després, d’acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols. Pere li digué: – Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l’Esperit Sant. Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu! Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s’apoderà de tots els qui escoltaven. Els joves van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo. Al cap d’unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat. Pere li preguntà: – Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu? Ella respongué: – Sí, per tal preu. Pere li replicà: – Com és que heu anat d’acord per posar a prova l’Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d’enterrar el teu marit ja són a la porta i se t’enduran també a tu. A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit. Un gran temor s’apoderà de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets. Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. També hi acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut. El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. Però a la nit l’àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué: – Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes paraules de vida. Ells van fer cas del que els deia i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi. Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se’n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí: – Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l’hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú. En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s’explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. Llavors se’n va presentar un que els digué: – Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble. Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. Se’ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: – Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home. Pere i els apòstols respongueren: – Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i també n’és testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen. Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los. Aleshores s’alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. Manà que fessin sortir un moment aquells homes i digué: – Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d’aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol; però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu! El Sanedrí va fer cas de Gamaliel. Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat. Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.