Fets dels Apòstols 16:22-34
Fets dels Apòstols 16:22-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus. Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat. Però Pau va cridar amb veu forta: – No et facis cap mal, que tots som aquí! L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Després els dugué a fora i digué: – Senyors, què he de fer per a salvar-me? Ells van respondre: – Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família. Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
Fets dels Apòstols 16:22-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Tota la gent es va alçar a l’una contra ells, i els magistrats van manar que els esquincessin els vestits i els bastoneges-sin. Després de clavar-los una pallissa, els van ficar a la presó i van encarregar a l’escarceller que els guardés ben as-segurats. Ell, davant d’aquesta ordre, els va tancar a la cel·la més fonda i els engri-llonà els peus al cep. Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament. Tot d’una es produí una violenta sotragada, que fins i tot va somoure els fonaments de la presó, i totes les portes es van obrir de sobte, i les cadenes de tots els presos es van desfer. L’escarceller es va despertar i, veient les portes de la presó obertes de bat a bat, va desembeinar l’espasa amb inten-ció de matar-se, pensant que els presos s’havien escapat. Però Pau va cridar ben fort: “No et facis cap mal, que tots som aquí!” Aquell va demanar llum, va saltar a dins i, tremolant de por, es llançà als peus de Pau i Siles. Fent-los sortir a fora els preguntà: “Senyors, què haig de fer per salvar-me?” Ells li digueren: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs tu i la teva família.” I li van exposar la paraula del Senyor a ell i a tots els de casa seva. Ell, en aquella mateixa hora de la nit, se’ls va endur i els rentà les ferides i, sense esperar més, es va batejar amb tots els seus. Després els va fer pujar a la casa, els parà taula i van festejar amb tota la fa-mília el goig d’haver cregut en Déu.