Fets dels Apòstols 16
16
Pau pren Timoteu per company
1Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu,#x fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec.#x 2Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d’Iconi. 3Pau se’l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar,#x perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà.
4Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem.#x 5Les esglésies s’enfortien en la fe i creixien més i més cada dia.#x
Pau, cridat a Macedònia
6Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia,#x perquè l’Esperit Sant#x els havia impedit que anunciessin la Paraula a l’Àsia.#x 7Van arribar a Mísia i tenien intenció d’anar a Bitínia, però l’Esperit de Jesús#x no els ho permeté. 8Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada.#x 9Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns.»
10Després d’aquesta visió vam buscar#x tot seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per anunciar-los la bona nova.
Conversió de Lídia
11A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l’endemà ja érem a Neàpolis. 12D’allí vam arribar a Filips, que és colònia romana,#x ciutat del primer districte de Macedònia.#x Vam passar-hi uns quants dies. 13El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària.#x Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit. 14Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira.#x Lídia ja adorava l’únic Déu.#x El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. 15Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:
– Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.
I ens hi va fer anar per força.
Empresonament a Filips
16Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. 17La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:
– Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
18Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit:
– En nom de Jesucrist#x et mano que surtis d’aquesta noia.
I a l’instant l’esperit en va sortir.
19Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l’esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat#x davant les autoritats. 20Quan els hagueren portat davant els magistrats,#x van dir:
– Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat 21i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d’acceptar ni de seguir.
22La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin.#x 23Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. 24L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
25Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven#x i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven. 26Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. 27L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat.#x 28Però Pau va cridar amb veu forta:
– No et facis cap mal, que tots som aquí!
29L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. 30Després els dugué a fora i digué:
– Senyors, què he de fer per a salvar-me?
31Ells van respondre:
– Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
32Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva. 33Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. 34Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
35Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials#x a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat.#x 36L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:
– Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
37Però Pau s’adreçà als oficials dient-los:
– A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!#x
38Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d’uns ciutadans romans, van agafar por. 39Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure’ls de la presó, els van pregar que deixessin la ciutat. 40Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d’exhortar-los, se’n van anar.#x
S'ha seleccionat:
Fets dels Apòstols 16: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso