Fets dels Apòstols 15:1-41
Fets dels Apòstols 15:1-41 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors, alguns que havien baixat de la Judea ensenyaven als germans: “Si no us circumcideu segons la norma de Moisès, no us podreu salvar.” I com que això va provocar un enfron-tament amb una discussió no gens suau per part de Pau i Bernabé contra aquells, es va disposar que Pau i Bernabé, amb alguns d’ells, pugessin a Jerusalem a fi de consultar aquesta qüestió amb els apòstols i els ancians. Ells, doncs, un cop l’església els hagué proveït per al viatge, van travessar per Fenícia i Samaria referint amb detall als germans la conversió dels gentils, cosa que els va alegrar a tots. Quan van arribar a Jerusalem, foren acollits per l’església, els apòstols i els ancians, i van contar tot el que Déu ha-via fet amb ells. Però alguns de la secta dels fariseus que s’havien convertit, intervingueren dient: “Cal circumcidar-los i exigir-los que observin la Llei de Moisès”. Llavors els apòstols i els ancians es van reunir per examinar la qüestió. Però quan la discussió era forta es va aixecar Pere i els digué: “Germans, vosaltres sabeu que, des del principi, Déu m’ha escollit d’entre vosaltres perquè els gentils sentissin per boca meva la paraula de l’evangeli i creguessin, i Déu, que esbrina el fons del cor, s’ha declarat a favor d’ells donant-los l’Es-perit Sant com a nosaltres, sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, purificant els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què tempteu Déu, volent imposar-los una càrrega que ni nosaltres ni els nostres pares hem estat capaços de suportar? Tot al contrari, creiem que per mitjà de la gràcia del Senyor Jesús som sal-vats, d’igual manera que ells.” Tota l’assemblea va callar i escol-taven com Bernabé i Pau contaven tots els senyals i prodigis que Déu va rea-litzar per mitjà d’ells entre el gentils. Quan van acabar la seva exposició, prengué la paraula Jaume i digué: “Germans, escolteu-me: Simeó ha explicat com des del principi Déu es dignà treure d’entre els gen-tils un poble per al seu Nom. Això és ratificat per les paraules dels profetes, com diu l’Escriptura: Després d’això tornaré i reconstruiré la tenda de David que havia caigut, i reconstruiré les seves ruïnes i el redreçaré, a fi que els altres homes busquin el Senyor, amb tots els pobles que porten el meu nom, diu el Senyor, que fa realitat tot això conegut des de sempre. Per tant, jo entenc que no s’han d’inquietar els qui d’entre els gentils s’han convertit al Senyor; n’hi ha prou amb escriure’ls que s’abstinguin de les contaminacions dels ídols, de la fornicació, de menjar ani-mals escanyats o sang, perquè Moisès, des de generacions passades, a cada ciutat té predicadors que el llegeixen cada dissabte a la sinagoga.” Llavors els apòstols i els ancians, amb tota l’església, van decidir escollir-ne alguns d’ells perquè acompanyessin Pau i Bernabé a Antioquia. Foren: Ju-des, anomenat Barsabàs, i Siles, homes destacats entre els germans, amb la següent carta de presentació: “Els germans apòstols i els ancians sa-luden els germans de la gentilitat que són a Antioquia, Síria i Cilícia. Ens hem assabentat que alguns dels nostres, sense la nostra autorització, us han pertorbat amb les seves paraules, inquietant les vostres ànimes. Per això hem decidit unànimement delegar uns germans i enviar-vos-els amb els nostres estimats Bernabé i Pau, homes que han dedicat les seves vides a servir el nom de nostre Senyor Jesucrist. Així, doncs, us enviem Judes i Siles, que de paraula us diran això mateix: que ha estat decisió de l’Esperit Sant i també nostra de no imposar-vos cap més càrrega fora d’aquestes que són les necessàries: abstenir-se del que és sacrificat als ídols, de la sang i dels animals escanyats, i de la fornicació. Serà bo que us n’estigueu, de tot això. Salut.” Aquests, doncs, després d’acomiadar-se, van baixar a Antioquia, on en un ple de la congregació van presentar la carta. La seva lectura els va alegrar pel consol que els donava. Judes i Siles, que també eren predi-cadors, van encoratjar i enfortir els germans amb una extensa predicació. Passat un temps, els germans els acomiadaren i ells tornaren cap als qui els havien enviat. [Siles va decidir quedar-s’hi] Pau i Bernabé es van quedar a Antio-quia, ensenyant i predicant juntament amb molts d’altres la paraula del Senyor. Passats uns dies, Pau digué a Bernabé: “Tornem ara a visitar els germans de totes aquelles poblacions on hem predicat la paraula del Senyor, per veure com estan.” Bernabé volia endur-se també Joan, l’anomenat Marc, però Pau opinava que no s’havien d’endur aquell qui s’havia separat d’ells des de Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra. Hi hagué tal enfrontament que es van separar l’un de l’altre: Bernabé s’endu-gué Marc i s’embarcà cap a Xipre; Pau escollí Siles i va sortir encoma-nat a la gràcia del Senyor pels germans. Va recórrer la Síria i la Cilícia, consolidant les esglésies.
Fets dels Apòstols 15:1-41 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: – Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar. Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat. La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans. Quan arribaren a Jerusalem, van ser acollits per la comunitat, els apòstols i els responsables que la presidien, i contaren tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells. Però alguns del grup dels fariseus que s’havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès. Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat es van reunir per estudiar la qüestió. Quan la discussió s’havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué: – Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè els pagans escoltessin dels meus llavis la paraula de l’evangeli i creguessin. Déu, que coneix el fons dels cors, ha testimoniat a favor d’ells donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres, sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar? Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor. Tota l’assemblea va callar i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d’ells entre els pagans. Quan hagueren acabat de parlar, Jaume prengué la paraula i va dir: – Germans, escolteu-me: Simeó ha exposat com, des del començament, Déu mirà d’escollir-se d’entre les nacions paganes un poble que portés el seu nom. Això concorda amb les paraules dels profetes que hi ha en l’Escriptura: »Després d’això tornaré per reconstruir la cabana de David que havia caigut. En reconstruiré les ruïnes i la redreçaré, perquè em cerquin a mi, el Senyor, la resta d’homes i totes les nacions que porten el meu nom. Ho diu el Senyor, que fa conèixer aquestes coses des de sempre. »Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n’hi ha prou d’escriure’ls que s’abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang. De fet, des de temps antic els llibres de Moisès són predicats en totes i cada una de les ciutats, ja que es llegeixen a les sinagogues cada dissabte. Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d’elegir-ne alguns d’ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, l’anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no jueus d’Antioquia, Síria i Cilícia. Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han dedicat la seva vida a la causa del nom de nostre Senyor Jesucrist. Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit. L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé.» Ells, un cop acomiadats, baixaren a Antioquia i van reunir l’assemblea per donar-los la carta. La seva lectura els va alegrar i encoratjar. Judes i Siles, que també eren profetes, van exhortar llargament els germans i els van enfortir. Al cap d’un quant temps, els germans els acomiadaren tot desitjant-los la pau, i ells tornaren cap als qui els havien enviat. () Pel que fa a Pau i Bernabé, es van quedar a Antioquia, on, juntament amb molts d’altres, ensenyaven i anunciaven la bona nova de la paraula del Senyor. Després d’un quant temps, Pau va dir a Bernabé: – Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula del Senyor i vegem com estan. Bernabé volia endur-se amb ells Joan, l’anomenat Marc, però Pau trobava que no s’havien d’endur un home que els havia abandonat a Pamfília i no havia compartit l’obra que havien realitzat. Hi hagué una forta tensió i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s’embarcà cap a Xipre. Pau, per la seva banda, escollí Siles per company i se’n va anar, després que els germans el confiessin a la gràcia del Senyor. Pau anava recorrent Síria i Cilícia i enfortia les esglésies.