FETS 15:1-41

Llavors, alguns que havien baixat de la Judea ensenyaven als germans: “Si no us circumcideu segons la norma de Moisès, no us podreu salvar.” I com que això va provocar un enfron-tament amb una discussió no gens suau per part de Pau i Bernabé contra aquells, es va disposar que Pau i Bernabé, amb alguns d’ells, pugessin a Jerusalem a fi de consultar aquesta qüestió amb els apòstols i els ancians. Ells, doncs, un cop l’església els hagué proveït per al viatge, van travessar per Fenícia i Samaria referint amb detall als germans la conversió dels gentils, cosa que els va alegrar a tots. Quan van arribar a Jerusalem, foren acollits per l’església, els apòstols i els ancians, i van contar tot el que Déu ha-via fet amb ells. Però alguns de la secta dels fariseus que s’havien convertit, intervingueren dient: “Cal circumcidar-los i exigir-los que observin la Llei de Moisès”. Llavors els apòstols i els ancians es van reunir per examinar la qüestió. Però quan la discussió era forta es va aixecar Pere i els digué: “Germans, vosaltres sabeu que, des del principi, Déu m’ha escollit d’entre vosaltres perquè els gentils sentissin per boca meva la paraula de l’evangeli i creguessin, i Déu, que esbrina el fons del cor, s’ha declarat a favor d’ells donant-los l’Es-perit Sant com a nosaltres, sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, purificant els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què tempteu Déu, volent imposar-los una càrrega que ni nosaltres ni els nostres pares hem estat capaços de suportar? Tot al contrari, creiem que per mitjà de la gràcia del Senyor Jesús som sal-vats, d’igual manera que ells.” Tota l’assemblea va callar i escol-taven com Bernabé i Pau contaven tots els senyals i prodigis que Déu va rea-litzar per mitjà d’ells entre el gentils. Quan van acabar la seva exposició, prengué la paraula Jaume i digué: “Germans, escolteu-me: Simeó ha explicat com des del principi Déu es dignà treure d’entre els gen-tils un poble per al seu Nom. Això és ratificat per les paraules dels profetes, com diu l’Escriptura: Després d’això tornaré i reconstruiré la tenda de David que havia caigut, i reconstruiré les seves ruïnes i el redreçaré, a fi que els altres homes busquin el Senyor, amb tots els pobles que porten el meu nom, diu el Senyor, que fa realitat tot això conegut des de sempre. Per tant, jo entenc que no s’han d’inquietar els qui d’entre els gentils s’han convertit al Senyor; n’hi ha prou amb escriure’ls que s’abstinguin de les contaminacions dels ídols, de la fornicació, de menjar ani-mals escanyats o sang, perquè Moisès, des de generacions passades, a cada ciutat té predicadors que el llegeixen cada dissabte a la sinagoga.” Llavors els apòstols i els ancians, amb tota l’església, van decidir escollir-ne alguns d’ells perquè acompanyessin Pau i Bernabé a Antioquia. Foren: Ju-des, anomenat Barsabàs, i Siles, homes destacats entre els germans, amb la següent carta de presentació: “Els germans apòstols i els ancians sa-luden els germans de la gentilitat que són a Antioquia, Síria i Cilícia. Ens hem assabentat que alguns dels nostres, sense la nostra autorització, us han pertorbat amb les seves paraules, inquietant les vostres ànimes. Per això hem decidit unànimement delegar uns germans i enviar-vos-els amb els nostres estimats Bernabé i Pau, homes que han dedicat les seves vides a servir el nom de nostre Senyor Jesucrist. Així, doncs, us enviem Judes i Siles, que de paraula us diran això mateix: que ha estat decisió de l’Esperit Sant i també nostra de no imposar-vos cap més càrrega fora d’aquestes que són les necessàries: abstenir-se del que és sacrificat als ídols, de la sang i dels animals escanyats, i de la fornicació. Serà bo que us n’estigueu, de tot això. Salut.” Aquests, doncs, després d’acomiadar-se, van baixar a Antioquia, on en un ple de la congregació van presentar la carta. La seva lectura els va alegrar pel consol que els donava. Judes i Siles, que també eren predi-cadors, van encoratjar i enfortir els germans amb una extensa predicació. Passat un temps, els germans els acomiadaren i ells tornaren cap als qui els havien enviat. [Siles va decidir quedar-s’hi] Pau i Bernabé es van quedar a Antio-quia, ensenyant i predicant juntament amb molts d’altres la paraula del Senyor. Passats uns dies, Pau digué a Bernabé: “Tornem ara a visitar els germans de totes aquelles poblacions on hem predicat la paraula del Senyor, per veure com estan.” Bernabé volia endur-se també Joan, l’anomenat Marc, però Pau opinava que no s’havien d’endur aquell qui s’havia separat d’ells des de Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra. Hi hagué tal enfrontament que es van separar l’un de l’altre: Bernabé s’endu-gué Marc i s’embarcà cap a Xipre; Pau escollí Siles i va sortir encoma-nat a la gràcia del Senyor pels germans. Va recórrer la Síria i la Cilícia, consolidant les esglésies.