Fets dels Apòstols 15:1-41

Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans: – Si no us feu circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar. Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, es va decidir que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat. La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans. Quan arribaren a Jerusalem, van ser acollits per la comunitat, els apòstols i els responsables que la presidien, i contaren tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells. Però alguns del grup dels fariseus que s’havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès. Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat es van reunir per estudiar la qüestió. Quan la discussió s’havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué: – Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè els pagans escoltessin dels meus llavis la paraula de l’evangeli i creguessin. Déu, que coneix el fons dels cors, ha testimoniat a favor d’ells donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres, sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar? Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor. Tota l’assemblea va callar i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d’ells entre els pagans. Quan hagueren acabat de parlar, Jaume prengué la paraula i va dir: – Germans, escolteu-me: Simeó ha exposat com, des del començament, Déu mirà d’escollir-se d’entre les nacions paganes un poble que portés el seu nom. Això concorda amb les paraules dels profetes que hi ha en l’Escriptura: »Després d’això tornaré per reconstruir la cabana de David que havia caigut. En reconstruiré les ruïnes i la redreçaré, perquè em cerquin a mi, el Senyor, la resta d’homes i totes les nacions que porten el meu nom. Ho diu el Senyor, que fa conèixer aquestes coses des de sempre. »Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n’hi ha prou d’escriure’ls que s’abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang. De fet, des de temps antic els llibres de Moisès són predicats en totes i cada una de les ciutats, ja que es llegeixen a les sinagogues cada dissabte. Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d’elegir-ne alguns d’ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, l’anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no jueus d’Antioquia, Síria i Cilícia. Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han dedicat la seva vida a la causa del nom de nostre Senyor Jesucrist. Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit. L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé.» Ells, un cop acomiadats, baixaren a Antioquia i van reunir l’assemblea per donar-los la carta. La seva lectura els va alegrar i encoratjar. Judes i Siles, que també eren profetes, van exhortar llargament els germans i els van enfortir. Al cap d’un quant temps, els germans els acomiadaren tot desitjant-los la pau, i ells tornaren cap als qui els havien enviat. () Pel que fa a Pau i Bernabé, es van quedar a Antioquia, on, juntament amb molts d’altres, ensenyaven i anunciaven la bona nova de la paraula del Senyor. Després d’un quant temps, Pau va dir a Bernabé: – Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula del Senyor i vegem com estan. Bernabé volia endur-se amb ells Joan, l’anomenat Marc, però Pau trobava que no s’havien d’endur un home que els havia abandonat a Pamfília i no havia compartit l’obra que havien realitzat. Hi hagué una forta tensió i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s’embarcà cap a Xipre. Pau, per la seva banda, escollí Siles per company i se’n va anar, després que els germans el confiessin a la gràcia del Senyor. Pau anava recorrent Síria i Cilícia i enfortia les esglésies.