Fets dels Apòstols 14:8-18
Fets dels Apòstols 14:8-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A Listra hi havia un home amb els peus esguerrats, invàlid de naixement, que mai no havia caminat. Mentre l’home l’escoltava, Pau va fixar en ell la mirada i, veient que tenia prou fe per a ser guarit, va cridar amb veu forta: – Aixeca’t, posa’t dret! Ell es posà dret d’un salt i caminava. La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia: – Els déus han baixat a nosaltres en figura humana! A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era ell qui els adreçava la paraula. El sacerdot del temple de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar acompanyat de molta gent davant les portes de la ciutat, portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici. Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s’esquinçaren els vestits i es van llançar enmig de la multitud tot cridant: – Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d’aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou . Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins; tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i èpoques de fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els vostres cors. Les seves paraules, amb prou feines van poder calmar la multitud perquè no els oferís un sacrifici.
Fets dels Apòstols 14:8-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
A Listra hi havia un home que s’es-tava assegut, incapacitat dels peus, coix de naixement i que mai no havia pogut caminar. Aquest estava escoltant el que Pau deia; i Pau se’l va mirar i, adonant-se que tenia prou fe per a ser guarit, va cridar: “Posa’t dret sobre els teus peus!” Ell va fer un salt i es posà a caminar. En veure la gent el que Pau havia fet, es van posar a cridar en llengua licaònica: “Els déus, en figura humana, han baixat a visitar-nos!” A Bernabé l’anomenaven Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era el portaveu. Llavors el sacerdot del temple de Zeus, que es troba a l’entrada de la ciu-tat, va fer portar toros amb garlandes fins al portal, i, conjuntament amb la multitud, volia oferir un sacrifici. Però els apòstols Bernabé i Pau, quan ho van sentir, es van esquinçar les vestidures i es van llançar entremig de la gent, i cridant digueren: “Homes, per què feu això? També nosaltres som de condició humana, igual que vosaltres. Nosaltres us venim a predicar que us convertiu d’aquestes banalitats al Déu viu, que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi troba. Ell, en les generacions passades, va tolerar que totes les nacions prenguessin els seus propis camins, si bé no va deixar mai de donar tes-timoniatge de sí mateix fent el bé, en-viant-vos del cel les pluges i les estacions fèrtils, omplint-vos de menjar i d’alegria al cor.” Tot i amb aquestes raons, amb prou feines si aconseguien dissuadir la mul-titud que no els oferissin sacrificis.
Fets dels Apòstols 14:8-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A Listra hi havia un home amb els peus esguerrats, invàlid de naixement, que mai no havia caminat. Mentre l’home l’escoltava, Pau va fixar en ell la mirada i, veient que tenia prou fe per a ser guarit, va cridar amb veu forta: – Aixeca’t, posa’t dret! Ell es posà dret d’un salt i caminava. La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia: – Els déus han baixat a nosaltres en figura humana! A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era ell qui els adreçava la paraula. El sacerdot del temple de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar acompanyat de molta gent davant les portes de la ciutat, portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici. Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s’esquinçaren els vestits i es van llançar enmig de la multitud tot cridant: – Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d’aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou . Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins; tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i èpoques de fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els vostres cors. Les seves paraules, amb prou feines van poder calmar la multitud perquè no els oferís un sacrifici.