FETS 14
14
A Iconi
1A Iconi succeí que ells dos van entrar a la sinagoga dels jueus i van parlar de tal manera que un gran nombre de jueus i de grecs van creure.
2Però els jueus que no es van convèncer van excitar els ànims dels gentils i els van indisposar contra els germans.
3Tot i així, es van quedar allí força temps, parlant amb decisió, confiats en el Senyor, que confirmava el seu mis-satge de gràcia permetent que per mitjà de les seves mans es realitzessin senyals i prodigis.
4I la gent de la ciutat es va dividir: els uns a favor dels jueus i els altres a favor dels apòstols.
5Però es preparava una acció violenta per part dels gentils i dels jueus, en con-nivència amb els seus dirigents, per maltractar-los i apedregar-los;
6ells s’ho van sospitar i van fugir cap a Licaònia, a les ciutats de Listra, Derbe i les rodalies,
7i allí anaven predicant l’evangeli.
A Listra
8A Listra hi havia un home que s’es-tava assegut, incapacitat dels peus, coix de naixement i que mai no havia pogut caminar.
9Aquest estava escoltant el que Pau deia; i Pau se’l va mirar i, adonant-se que tenia prou fe per a ser guarit,
10va cridar: “Posa’t dret sobre els teus peus!” Ell va fer un salt i es posà a caminar.
11En veure la gent el que Pau havia fet, es van posar a cridar en llengua licaònica: “Els déus, en figura humana, han baixat a visitar-nos!”
12A Bernabé l’anomenaven Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era el portaveu.
13Llavors el sacerdot del temple de Zeus, que es troba a l’entrada de la ciu-tat, va fer portar toros amb garlandes fins al portal, i, conjuntament amb la multitud, volia oferir un sacrifici.
14Però els apòstols Bernabé i Pau, quan ho van sentir, es van esquinçar les vestidures i es van llançar entremig de la gent, i cridant
15digueren: “Homes, per què feu això? També nosaltres som de condició humana, igual que vosaltres. Nosaltres us venim a predicar que us convertiu d’aquestes banalitats al Déu viu, que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi troba.
16Ell, en les generacions passades, va tolerar que totes les nacions prenguessin els seus propis camins,
17si bé no va deixar mai de donar tes-timoniatge de sí mateix fent el bé, en-viant-vos del cel les pluges i les estacions fèrtils, omplint-vos de menjar i d’alegria al cor.”
18Tot i amb aquestes raons, amb prou feines si aconseguien dissuadir la mul-titud que no els oferissin sacrificis.
19Però van arribar uns jueus d’Antio-quia i d’Iconi que, després de guanyar-se la gent, van apedregar Pau, i, pensant que era mort, el van arrossegar fora de la ciutat.
20Però quan els deixebles es van reunir al seu voltant es va alçar i se’n tornà a la ciutat. L’endemà marxà amb Bernabé cap a Derbe.
El retorn a Antioquia
21Un cop hagueren evangelitzat aquella ciutat i fet molts deixebles, se’n tor-naren a Listra, a Iconi i a Antioquia,
22enfortint l’ànima dels deixebles, exhortant-los a perseverar en la fe i prevenint-los que ha de ser a través de moltes afliccions que nosaltres entrarem al Regne de Déu.
23A cada església els elegien ancians, i, després de fer oració i dejuni, els van presentar al Senyor en qui havien cregut.
24Travessant per Pisídia van fer cap a Pamfília.
25Després de predicar la paraula a Perga, van baixar a Atalia,
26i allí s’embarcaren cap a Antioquia, des d’on havien estat confiats a la gràcia de Déu per a la missió que havien acomplert.
27Quan van arribar es va reunir l’esglé-sia i van explicar tot el que Déu havia fet amb ells i com havia obert la porta de la fe als gentils.
28I es van estar amb els deixebles una bona temporada.
S'ha seleccionat:
FETS 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya