FETS 13
13
Primer viatge missioner
1A l’església que hi havia a Antioquia, eren profetes i mes-tres: Bernabé, Simeó, anomenat Negre, Lluci, el cireneu, Manaèn, que fou com-pany d’infantesa del tetrarca Herodes, i Saule.
2Mentre feien un culte al Senyor amb dejuni, l’Esperit Sant els digué: “Apar-teu-me Bernabé i Saule per a l’obra a què els he destinat.”
3Llavors, després d’haver fet dejuni i oració, els van imposar les mans i els acomiadaren.
A Xipre
4Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, baixaren a Selèucia i d’allí s’embarca-ren cap a Xipre.
5Arribats a Salamina, van anunciar el missatge de Déu en les sinagogues dels jueus, i duien Joan com a ajudant.
6Travessant tota l’illa fins a Pafos, van trobar un mag jueu, un fals profeta, anomenat Barjesús,
7que era del seguici del procònsol Sergi Pau, home assenyat. Aquest havia cridat Bernabé i Saule, desitjós d’escoltar la paraula de Déu.
8Tenien, però, l’oposició d’Elimes, el mag (com indica aquest nom) que pro-curava apartar de la fe el procònsol.
9Però Saule, és a dir Pau, ple de l’Es-perit Sant, mirant-se’l de fit a fit digué:
10“Home carregat d’enganys i malícies de tota mena, fill del diable, enemic de tot el que és just, ¿no pararàs mai de tòrcer els camins rectes del Senyor?
11Doncs, ara, mira la mà del Senyor que caurà damunt teu i et quedaràs cec i no veuràs la llum del sol durant un temps.” A l’instant li va caure a sobre una foscor tenebrosa, i fent giravolts buscava qui el prengués per la mà.
12Llavors, el procònsol, en veure el que havia passat, cregué, impressionat per aquella lliçó del Senyor.
A Antioquia de Pisídia
13Des de Pafos, Pau i els seus com-panys van navegar fins a Perga de Pam-fília; però Joan es va separar d’ells i se’n tornà cap a Jerusalem.
14I ells, havent passat Perga, van fer cap a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i van asseure’s.
15Acabada la lectura de la llei i els profetes, els caps de la sinagoga els van fer dir: “Germans, si teniu alguna paraula d’exhortació per al poble, podeu parlar.”
16Pau es va alçar i fent silenci amb la mà digué: “Israelites i conversos a Déu, escolteu:
17El Déu d’aquest poble, Israel, va es-collir els nostres avantpassats i va mul-tiplicar el poble durant l’exili a la terra d’Egipte. Amb la força del seu braç els tragué d’allà,
18els va suportar durant quaranta anys en el desert
19i va exterminar set nacions al país de Canaan, i va repartir el seu territori com a heretat,
20durant quatre-cents cinquanta anys. I després d’això els concedí jutges fins al temps del profeta Samuel.
21Temps després, van demanar un rei, i Déu els donà Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que regnà durant qua-ranta anys.
22Un cop destituït, els va alçar David com a rei, de qui també va fer aquest elogi: “He trobat David, fill de Jessè, un home que s’ajusta al que jo vull i que complirà totes les meves decisions.”
23De la descendència d’aquest, segons la promesa, Déu suscità per a Israel un Salvador, que és Jesús.
24Abans que ell vingués, Joan havia predicat prèviament un baptisme de pe-nediment per a tot el poble d’Israel.
25I quan Joan era a punt d’acabar la carrera, deia: “Què penseu que sóc jo? Jo no el sóc, però després de mi ve aquell de qui no sóc digne de deslligar-li el calçat dels peus.”
26Germans, descendents directes d’Abraham i els qui d’entre vosaltres sou conversos a Déu: Aquesta paraula de Salvació ha estat adreçada a nosaltres.
27Perquè els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no el van reconèixer i, condemnant-lo, van complir sense sa-ber-ho l’anunci dels profetes que es lle-geixen cada dissabte.
28Tot i no trobant cap causa de mort, van demanar a Pilat que l’executés.
29I quan van acabar tot el que les Escriptures diuen d’ell, el baixaren del patíbul i el van posar en un sepulcre.
30Però Déu el ressuscità d’entre els morts;
31i durant molts dies s’aparegué als qui van pujar amb ell des de la Galilea a Jerusalem, i aquests són els qui ara en donen testimoni davant el poble.
32I nosaltres us anunciem la bona nova que la promesa feta als avantpassats
33Déu l’ha acomplerta en els fills, que som nosaltres, ressuscitant Jesús, com es troba escrit en el salm segon:
Tu ets el meu Fill; jo t’he engendrat avui.
34I que el ressuscità d’entre els morts per no tornar mai més a la corrupció; així ha estat dit: Us compliré les segures promeses fetes per David.
35Per això també diu en un altre lloc:
No deixaràs que el teu Sant vegi la corrupció.
36De fet, David, un cop acomplerta la missió encomanada per Déu durant la seva vida, va morir i fou reunit amb els seus avantpassats, i veié la corrupció;
37mentre que aquell qui Déu va ressus-citar no veié pas la corrupció.
38Per tant, sapigueu, germans, que per mitjà d’ell us és anunciat el perdó dels pecats, i que de tot allò de què no us podia justificar la Llei de Moisès
39en aquest és justificat tothom qui creu.
40Mireu, doncs, que no us passi el que s’ha dit en els profetes:
41“Mireu, burletes, i foneu-vos d’es-tupefacció,
perquè en els vostres dies jo faig una obra
que no la podreu creure quan us l’expliquin.”
La predicació als gentils
42I quan ells anaven per sortir, els pregaven que el dissabte vinent els parles-sin del mateix tema.
43I ja dissolta l’assemblea, molts dels jueus i dels devots prosèlits se n’anaren amb Pau i Bernabé, i aquests van seguir parlant amb ells, exhortant-los a perse-verar en la gràcia de Déu.
44El dissabte següent gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula de Déu.
45Però els jueus, quan van veure aquella gentada, es van engelosir de tal manera que replicaven amb insults a tot el que deia Pau.
46Llavors, tant Pau com Bernabé van parlar enèrgicament i digueren: “Era imprescindible que la paraula de Déu us fos adreçada a vosaltres en primer lloc, però, ja que la rebutgeu i no us consi-dereu vosaltres mateixos prou dignes de la vida eterna, vet aquí que ens girem cap els gentils.
47Perquè així ens ho ha manat el Senyor:
T’he posat per llum dels gentils,
perquè portis la salvació fins als límits de la terra.”
48Quan els gentils van sentir això, se n’alegraven i exalçaven la paraula del Senyor, i van acceptar la fe els qui es-taven ben disposats per a la vida eterna.
49I la paraula del Senyor era propagada per tota la regió.
50Però els jueus van instigar les dones devotes més importants i els prohoms de la ciutat i provocaren una persecució contra Pau i Bernabé, i els expulsaren del seu territori.
51Ells, en senyal de retret, es van es-polsar la pols dels peus, i es van dirigir cap a Iconi,
52mentre els deixebles restaven plens de goig i de l’Esperit Sant.
S'ha seleccionat:
FETS 13: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya