A Listra hi havia un home que s’es-tava assegut, incapacitat dels peus, coix de naixement i que mai no havia pogut caminar.
Aquest estava escoltant el que Pau deia; i Pau se’l va mirar i, adonant-se que tenia prou fe per a ser guarit,
va cridar: “Posa’t dret sobre els teus peus!” Ell va fer un salt i es posà a caminar.
En veure la gent el que Pau havia fet, es van posar a cridar en llengua licaònica: “Els déus, en figura humana, han baixat a visitar-nos!”
A Bernabé l’anomenaven Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era el portaveu.
Llavors el sacerdot del temple de Zeus, que es troba a l’entrada de la ciu-tat, va fer portar toros amb garlandes fins al portal, i, conjuntament amb la multitud, volia oferir un sacrifici.
Però els apòstols Bernabé i Pau, quan ho van sentir, es van esquinçar les vestidures i es van llançar entremig de la gent, i cridant
digueren: “Homes, per què feu això? També nosaltres som de condició humana, igual que vosaltres. Nosaltres us venim a predicar que us convertiu d’aquestes banalitats al Déu viu, que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi troba.
Ell, en les generacions passades, va tolerar que totes les nacions prenguessin els seus propis camins,
si bé no va deixar mai de donar tes-timoniatge de sí mateix fent el bé, en-viant-vos del cel les pluges i les estacions fèrtils, omplint-vos de menjar i d’alegria al cor.”
Tot i amb aquestes raons, amb prou feines si aconseguien dissuadir la mul-titud que no els oferissin sacrificis.