Fets dels Apòstols 10:10-48
Fets dels Apòstols 10:10-48 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
En això que li vingué gana i demanà menjar. Mentre li ho preparaven, li sobrevingué un èxtasi, i veié el cel obert i que en baixava un objecte com un llençol que era des-penjat per quatre puntes fins a terra. Dintre hi havia tota mena de qua-drúpedes i rèptils de la terra, i ocells del cel. I una veu s’adreçà a ell: “Vinga, Pere, mata i menja.” Però Pere digué: “De cap manera, Senyor, que jo mai no he menjat res de profà o impur.” Altre cop la veu li fa: “Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per impur.” Això es va repetir tres vegades, i finalment aquell objecte fou endut cap al cel. I mentre Pere estava perplex, sense saber què volia dir la visió que havia tingut, vet aquí que els emissaris de Corneli, indagant per la casa de Simó, es van presentar al portal i, cridant, van preguntar si s’allotjava allí Simó, l’anomenat Pere. I mentre Pere reflexionava sobre la visió, li digué l’Esperit: “Mira, hi ha uns homes que et busquen. Alça’t i baixa i no tinguis cap recel en acompanyar-los, perquè els he enviat jo.” Pere va baixar on eren els emissaris i els digué: “Jo sóc el qui busqueu. Per quin motiu sou aquí?” Ells respongueren: “Corneli, el cen-turió, home just i temorós de Déu, molt apreciat per tot el poble jueu, ha rebut un avís d’un àngel sant per a fer-te venir a casa seva i que escolti el que tu li has de dir.” Pere els invità a entrar i els donà allotjament. L’endemà s’alçà i se’n va anar amb ells, acompanyat d’alguns dels germans de Jafa. El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli ja els estava esperant amb els seus parents i els amics íntims que havia reunit. I quan Pere anava a entrar, Corneli va sortir al seu encontre i es prosternà als seus peus. Però Pere el féu alçar tot dient-li: “Aixeca’t, que també jo mateix sóc un home.” Va entrar conversant amb ell i va trobar molta gent reunida, i els digué: “Vosaltres sabeu que un home jueu té prohibit de fer-se amb es-trangers o d’entrar a casa seva, però a mi Déu m’ha ensenyat que no he de considerar comuna o impura cap persona. Per això, tan bon punt m’heu cridat, he vingut. Ara, doncs, pregunto: Per quina raó m’heu fet venir?” I Corneli digué: “Fa quatre dies, per aquesta hora, estava jo a casa meva fent l’oració de mitja tarda quan de sobte se’m va plantar al davant un home de vestidures resplendents que em va dir: Corneli, la teva oració ha estat escoltada i les teves almoines recordades davant Déu. Envia algú a Jafa i fes venir Simó, el qui anomenaven Pere; aquest s’allotja a casa de Simó el pellaire, vora la mar. Així que et vaig fer venir a buscar de seguida, i tu has fet bé de venir. Ara, doncs, tots nosaltres estem aquí en presència de Déu per escoltar tot el que t’ha ordenat el Senyor.” Llavors Pere va parlar així: “Ara veig de debò que Déu no fa excepció de persones, sinó que acull tothom qui li és fidel i practica el bé, sigui d’on sigui. Ell ha enviat la paraula als fills d’Is-rael anunciant la bona nova de la pau mitjançant Jesucrist, que és Senyor de tots. Vosaltres ja sabeu el fet que s’ha divulgat per tota la Judea, començant per Galilea, després del bateig que predicà Joan. Parlo de Jesús de Natzaret; com Déu l’ha ungit amb l’Esperit Sant i poder, que va passar fent el bé i guarint tots els qui eren dominats pel diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer per terres dels jueus i a Jerusalem; el qual, a més, van matar pen-jant-lo d’un patíbul. A aquest, Déu el ressuscità al tercer dia i li concedí de fer-se visible, no pas a tot el poble, sinó als testi-monis prèviament escollits per Déu, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després d’haver ell ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ha manat que prediquéssim al poble i testifiquéssim solemnement que és aquest el qui Déu ha constituït per jutge de vius i morts. El testimoni de tots els profetes cor-robora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats.” Encara Pere pronunciava aquestes paraules quan l’Esperit Sant va dava-llar sobre tots els qui escoltaven el missatge. I tots els creients jueus que havien vingut amb Pere van quedar estranyats de veure que fins i tot sobre els gentils era vessat el do de l’Esperit Sant, perquè els sentien parlar llengües estranyes i exalçar Déu. Llavors Pere va dir: “¿Pot algú negar l’aigua, impedint que siguin batejats aquests que han re-but l’Esperit Sant igual que nosaltres?” I va disposar que fossin batejats en el nom de Jesucrist. Llavors li van pregar que es quedés allí uns quants dies.
Fets dels Apòstols 10:10-48 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. Llavors una veu li va dir: – Pere, aixeca’t. Mata i menja. Pere contestà: – De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. La veu es va adreçar a Pere per segona vegada: – No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel. Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. Trucaren i preguntaren: – ¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere? Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant li digué: – Hi ha tres homes que et busquen. Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo. Pere baixà a trobar aquells homes i digué: – Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut? Ells respongueren: – El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs. Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa. El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el va fer aixecar dient-li: – Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu. Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. Els digué: – Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar. Corneli respongué: – Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, es presentà davant meu un home amb vestits resplendents i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.” Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos. Llavors Pere prengué la paraula i digué: – Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots. Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, però Déu el ressuscità el tercer dia i li concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats gràcies al seu nom. Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: – Qui pot privar de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.