FETS 10:10-48

En això que li vingué gana i demanà menjar. Mentre li ho preparaven, li sobrevingué un èxtasi, i veié el cel obert i que en baixava un objecte com un llençol que era des-penjat per quatre puntes fins a terra. Dintre hi havia tota mena de qua-drúpedes i rèptils de la terra, i ocells del cel. I una veu s’adreçà a ell: “Vinga, Pere, mata i menja.” Però Pere digué: “De cap manera, Senyor, que jo mai no he menjat res de profà o impur.” Altre cop la veu li fa: “Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per impur.” Això es va repetir tres vegades, i finalment aquell objecte fou endut cap al cel. I mentre Pere estava perplex, sense saber què volia dir la visió que havia tingut, vet aquí que els emissaris de Corneli, indagant per la casa de Simó, es van presentar al portal i, cridant, van preguntar si s’allotjava allí Simó, l’anomenat Pere. I mentre Pere reflexionava sobre la visió, li digué l’Esperit: “Mira, hi ha uns homes que et busquen. Alça’t i baixa i no tinguis cap recel en acompanyar-los, perquè els he enviat jo.” Pere va baixar on eren els emissaris i els digué: “Jo sóc el qui busqueu. Per quin motiu sou aquí?” Ells respongueren: “Corneli, el cen-turió, home just i temorós de Déu, molt apreciat per tot el poble jueu, ha rebut un avís d’un àngel sant per a fer-te venir a casa seva i que escolti el que tu li has de dir.” Pere els invità a entrar i els donà allotjament. L’endemà s’alçà i se’n va anar amb ells, acompanyat d’alguns dels germans de Jafa. El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli ja els estava esperant amb els seus parents i els amics íntims que havia reunit. I quan Pere anava a entrar, Corneli va sortir al seu encontre i es prosternà als seus peus. Però Pere el féu alçar tot dient-li: “Aixeca’t, que també jo mateix sóc un home.” Va entrar conversant amb ell i va trobar molta gent reunida, i els digué: “Vosaltres sabeu que un home jueu té prohibit de fer-se amb es-trangers o d’entrar a casa seva, però a mi Déu m’ha ensenyat que no he de considerar comuna o impura cap persona. Per això, tan bon punt m’heu cridat, he vingut. Ara, doncs, pregunto: Per quina raó m’heu fet venir?” I Corneli digué: “Fa quatre dies, per aquesta hora, estava jo a casa meva fent l’oració de mitja tarda quan de sobte se’m va plantar al davant un home de vestidures resplendents que em va dir: Corneli, la teva oració ha estat escoltada i les teves almoines recordades davant Déu. Envia algú a Jafa i fes venir Simó, el qui anomenaven Pere; aquest s’allotja a casa de Simó el pellaire, vora la mar. Així que et vaig fer venir a buscar de seguida, i tu has fet bé de venir. Ara, doncs, tots nosaltres estem aquí en presència de Déu per escoltar tot el que t’ha ordenat el Senyor.” Llavors Pere va parlar així: “Ara veig de debò que Déu no fa excepció de persones, sinó que acull tothom qui li és fidel i practica el bé, sigui d’on sigui. Ell ha enviat la paraula als fills d’Is-rael anunciant la bona nova de la pau mitjançant Jesucrist, que és Senyor de tots. Vosaltres ja sabeu el fet que s’ha divulgat per tota la Judea, començant per Galilea, després del bateig que predicà Joan. Parlo de Jesús de Natzaret; com Déu l’ha ungit amb l’Esperit Sant i poder, que va passar fent el bé i guarint tots els qui eren dominats pel diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer per terres dels jueus i a Jerusalem; el qual, a més, van matar pen-jant-lo d’un patíbul. A aquest, Déu el ressuscità al tercer dia i li concedí de fer-se visible, no pas a tot el poble, sinó als testi-monis prèviament escollits per Déu, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després d’haver ell ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ha manat que prediquéssim al poble i testifiquéssim solemnement que és aquest el qui Déu ha constituït per jutge de vius i morts. El testimoni de tots els profetes cor-robora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats.” Encara Pere pronunciava aquestes paraules quan l’Esperit Sant va dava-llar sobre tots els qui escoltaven el missatge. I tots els creients jueus que havien vingut amb Pere van quedar estranyats de veure que fins i tot sobre els gentils era vessat el do de l’Esperit Sant, perquè els sentien parlar llengües estranyes i exalçar Déu. Llavors Pere va dir: “¿Pot algú negar l’aigua, impedint que siguin batejats aquests que han re-but l’Esperit Sant igual que nosaltres?” I va disposar que fossin batejats en el nom de Jesucrist. Llavors li van pregar que es quedés allí uns quants dies.