FETS 10
10
Visió de Corneli
1Vivia a Cesarea un tal Corneli, centurió de la companyia dita Itàlica,
2home devot i temorós de Déu, com tota la seva família, gran benefactor del poble i que pregava Déu constantment.
3Aquest tingué una visió cap a mitja tarda, i veié clarament un àngel de Déu que entrava on ell era i li deia: “Corneli.”
4Ell se’l va quedar mirant i ple de ba-sarda preguntà: “Què hi ha, Senyor?” Ell li contestà: “Les teves oracions i les teves almoines han pujat com un memo-rial davant Déu.
5Ara, doncs, envia emissaris a Jafa i fes venir un tal Simó, que anomenen Pere;
6aquest s’allotja casa d’un tal Simó, que és pellaire, i viu a la vora del mar.”
7Així que l’àngel que li havia parlat se n’hagué anat, va cridar dos dels criats i un soldat devot, dels que li eren més addictes,
8i, després de posar-los al corrent de tot, els envià cap a Jafa.
Visió de Pere
9L’endemà, mentre aquells anaven de camí i quan ja eren a prop de la ciutat, Pere va pujar al terrat a pregar, cap al migdia.
10En això que li vingué gana i demanà menjar. Mentre li ho preparaven, li sobrevingué un èxtasi,
11i veié el cel obert i que en baixava un objecte com un llençol que era des-penjat per quatre puntes fins a terra.
12Dintre hi havia tota mena de qua-drúpedes i rèptils de la terra, i ocells del cel.
13I una veu s’adreçà a ell: “Vinga, Pere, mata i menja.”
14Però Pere digué: “De cap manera, Senyor, que jo mai no he menjat res de profà o impur.”
15Altre cop la veu li fa: “Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per impur.”
16Això es va repetir tres vegades, i finalment aquell objecte fou endut cap al cel.
17I mentre Pere estava perplex, sense saber què volia dir la visió que havia tingut, vet aquí que els emissaris de Corneli, indagant per la casa de Simó, es van presentar al portal
18i, cridant, van preguntar si s’allotjava allí Simó, l’anomenat Pere.
19I mentre Pere reflexionava sobre la visió, li digué l’Esperit: “Mira, hi ha uns homes que et busquen.
20Alça’t i baixa i no tinguis cap recel en acompanyar-los, perquè els he enviat jo.”
21Pere va baixar on eren els emissaris i els digué: “Jo sóc el qui busqueu. Per quin motiu sou aquí?”
22Ells respongueren: “Corneli, el cen-turió, home just i temorós de Déu, molt apreciat per tot el poble jueu, ha rebut un avís d’un àngel sant per a fer-te venir a casa seva i que escolti el que tu li has de dir.”
23Pere els invità a entrar i els donà allotjament. L’endemà s’alçà i se’n va anar amb ells, acompanyat d’alguns dels germans de Jafa.
Pere a casa de Corneli
24El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli ja els estava esperant amb els seus parents i els amics íntims que havia reunit.
25I quan Pere anava a entrar, Corneli va sortir al seu encontre i es prosternà als seus peus.
26Però Pere el féu alçar tot dient-li: “Aixeca’t, que també jo mateix sóc un home.”
27Va entrar conversant amb ell i va trobar molta gent reunida,
28i els digué: “Vosaltres sabeu que un home jueu té prohibit de fer-se amb es-trangers o d’entrar a casa seva, però a mi Déu m’ha ensenyat que no he de considerar comuna o impura cap persona.
29Per això, tan bon punt m’heu cridat, he vingut. Ara, doncs, pregunto: Per quina raó m’heu fet venir?”
30I Corneli digué: “Fa quatre dies, per aquesta hora, estava jo a casa meva fent l’oració de mitja tarda quan de sobte se’m va plantar al davant un home de vestidures resplendents
31que em va dir: Corneli, la teva oració ha estat escoltada i les teves almoines recordades davant Déu.
32Envia algú a Jafa i fes venir Simó, el qui anomenaven Pere; aquest s’allotja a casa de Simó el pellaire, vora la mar.
33Així que et vaig fer venir a buscar de seguida, i tu has fet bé de venir. Ara, doncs, tots nosaltres estem aquí en presència de Déu per escoltar tot el que t’ha ordenat el Senyor.”
34Llavors Pere va parlar així: “Ara veig de debò que Déu no fa excepció de persones,
35sinó que acull tothom qui li és fidel i practica el bé, sigui d’on sigui.
36Ell ha enviat la paraula als fills d’Is-rael anunciant la bona nova de la pau mitjançant Jesucrist, que és Senyor de tots.
37Vosaltres ja sabeu el fet que s’ha divulgat per tota la Judea, començant per Galilea, després del bateig que predicà Joan.
38Parlo de Jesús de Natzaret; com Déu l’ha ungit amb l’Esperit Sant i poder, que va passar fent el bé i guarint tots els qui eren dominats pel diable, perquè Déu era amb ell.
39Nosaltres som testimonis de tot el que va fer per terres dels jueus i a Jerusalem; el qual, a més, van matar pen-jant-lo d’un patíbul.
40A aquest, Déu el ressuscità al tercer dia i li concedí de fer-se visible,
41no pas a tot el poble, sinó als testi-monis prèviament escollits per Déu, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després d’haver ell ressuscitat d’entre els morts.
42Ell ens ha manat que prediquéssim al poble i testifiquéssim solemnement que és aquest el qui Déu ha constituït per jutge de vius i morts.
43El testimoni de tots els profetes cor-robora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats.”
44Encara Pere pronunciava aquestes paraules quan l’Esperit Sant va dava-llar sobre tots els qui escoltaven el missatge.
45I tots els creients jueus que havien vingut amb Pere van quedar estranyats de veure que fins i tot sobre els gentils era vessat el do de l’Esperit Sant,
46perquè els sentien parlar llengües estranyes i exalçar Déu. Llavors Pere va dir:
47“¿Pot algú negar l’aigua, impedint que siguin batejats aquests que han re-but l’Esperit Sant igual que nosaltres?”
48I va disposar que fossin batejats en el nom de Jesucrist. Llavors li van pregar que es quedés allí uns quants dies.
S'ha seleccionat:
FETS 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya