1 Samuel 9:1-27

Comparteix

1 Samuel 9:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Hi havia un home a la tribu de Benjamí que es deia Quix i era fill d’Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d’Afíah, fill d’un benjaminita. Era un home valent. Tenia un fill que es deia Saül, jove i ben plantat. Entre els israelites no n’hi havia cap de tan ben plantat. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots. Un dia es van perdre les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix digué al seu fill: – Pren un dels mossos i vés a buscar les someres. Van recórrer les muntanyes d’Efraïm i travessaren la regió de Xalixa, però no les van trobar. Passaren per la regió de Xaalim, i no hi eren. Van travessar el territori de Benjamí i tampoc no les hi trobaren. En arribar al territori de Suf, Saül va dir al mosso que l’acompanyava: – Deixem-ho córrer i tornem-nos-en: el meu pare ja no pensa en les someres i més aviat deu passar ànsia per nosaltres. El mosso li va respondre: – Mira, justament en aquest poble hi ha un home de Déu, que té molta anomenada. Mai no falla res d’allò que anuncia. Anem-hi: potser ell ens indicarà el camí que hem de seguir. Saül va dir al mosso: – Està bé, anem-hi! Però, què li portarem, a aquest home? No ens queda cap pa a les alforges. No podem fer cap present a l’home de Déu. Què li podríem donar? El mosso va insistir: – A mi em queda una peça d’un quart de sicle de plata. La puc donar a l’home de Déu, i que ell ens digui on hem d’anar. Saül digué al mosso: – Ben pensat. Anem-hi! I van anar cap al poble on vivia l’home de Déu. Antigament, a Israel, quan algú anava a consultar Déu, deia: «Anem al vident.» Als qui avui anomenem «profetes», abans els deien «vidents». Mentre pujaven, doncs, per la costa cap al poble, es van creuar amb unes noies que baixaven a buscar aigua, i els van preguntar: – ¿Que hi és, el vident? Elles els respongueren: – Sí, no el teniu gaire lluny. Afanyeu-vos! Avui justament ha vingut al poble, perquè és el dia que se celebra un sacrifici a dalt del turó sagrat. Entreu al poble i aneu-lo a trobar abans no pugi al turó a menjar l’àpat sagrat. La gent no començarà fins que ell arribi, perquè és ell qui ha de beneir la víctima; després, els convidats ja en podran menjar. Aneu-hi ara, que el trobareu tot seguit! Van pujar fins a la vila i, quan hi entraven, els va sortir al pas Samuel, que anava cap al turó sagrat. El Senyor, el dia abans que Saül arribés, havia fet aquesta revelació a Samuel: – Demà, en aquesta mateixa hora, t’enviaré un home del territori de Benjamí. Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d’Israel, perquè l’alliberi de les mans dels filisteus. Tinc posats els ulls sobre el meu poble; m’ha arribat el seu clam. Quan Samuel, doncs, veié Saül, el Senyor li va fer entendre que aquell era l’home de qui li havia dit: «Aquest governarà el meu poble.» Saül s’acostà a Samuel, que era sota el portal de la vila, i li demanà: – ¿Em podries dir on és la casa del vident? Samuel li va respondre: – Sóc jo, el vident. Puja davant meu a dalt del turó sagrat. Avui menjareu amb mi i, demà al matí, després de dir-te tot el que et pot interessar, te’n podràs anar. De les someres que abans-d’ahir es van perdre, no te’n preocupis més, que ja les han trobades. ¿A qui estan destinades les millors riqueses d’Israel, sinó a tu i a tota la casa del teu pare? Saül replicà: – ¿No sóc jo benjaminita, d’una de les tribus més petites d’Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això? Samuel va prendre Saül i el mosso. Un cop arribats, els va fer entrar a la sala i els col·locà a la presidència dels convidats. Eren una trentena. Després va dir al cuiner: – Serveix la porció que et vaig donar amb l’ordre que la reservessis. El cuiner va portar la pota amb l’espatlla i ho va servir a Saül. Samuel digué a Saül: – Aquí tens el tall guardat per a tu. Serveix-te’n i menja. Te l’he fet reservar perquè poguessis dir: “Sóc jo qui convida el poble.” Aquell dia, doncs, Saül va menjar amb Samuel. Després van baixar del turó sagrat a la vila, i Samuel va conversar amb Saül al terrat de la casa. L’endemà es desvetllaren a trenc d’alba. Samuel anà a cridar Saül al terrat dient-li: – Lleva’t, que em vull acomiadar de tu. Saül es va llevar, i ell i Samuel sortiren junts. Quan, tot baixant, van ser a la sortida del poble, Samuel digué a Saül: – Digues al mosso que s’avanci. Tu atura’t un moment, que t’haig de comunicar la paraula de Déu.

1 Samuel 9:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Hi havia un home de Benjamí, molt respectable, que es deia Quix, fill d’Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d’Afíah, un benjaminita, que tenia un fill anomenat Saül, jove i ben plantat; no hi havia ningú més ben plantat que ell entre els israelites. D’es-patlles en amunt, superava tots els del poble. A Quix, pare de Saül, se li havien extraviat unes someres, i Quix digué al seu fill Saül: “Pren un dels mossos i vés a buscar les someres.” Van travessar la serralada d’Efraïm, van recórrer el territori de Xalixa, però no les van trobar. Després van passar pel territori de Xaalim, i tampoc. Van travessar el territori benjaminita, i no les van trobar. Quan entraven en territori de Suf, Saül digué al mosso que l’acompanyava: “Anem i tornem-nos-en, no sigui que el meu pare, oblidant les someres, passi ànsia per nosaltres.” Però ell respongué: “Mira, en aquella ciutat hi ha un home de Déu que és un home molt respectat: tot el que prediu es realitza sens falta. Anem allà, que potser ell ens indicarà el camí per on hem d’anar.” I Saül digué al seu mosso: “Anem-hi, doncs, però, què podem oferir a aquest home? Se’ns han acabat les provisions de les alforges i no tenim cap obsequi per oferir a l’home de Déu. Què li po-dríem donar?” Però el mosso va seguir insistint: “Mi-ra, a mi em queda un quart de sicle de plata; això donaré a l’home de Déu perquè ens indiqui per on hem d’anar.” (Antigament, a Israel, quan la gent anava a consultar Déu, ho deien així: “Veniu i anirem al vident”, perquè del qui avui en diem profeta, llavors en deien vident.) Saül digué al seu mosso: “Tens raó, anem-hi.” I van anar a la ciutat on era l’home de Déu. Quan pujaven per la costa de la ciu-tat, van trobar unes noies que anaven a buscar aigua, i els van preguntar: “És aquí el vident?” Elles respongueren: “Sí. És aquí en-front mateix. Afanyeu-vos, que justament avui ha vingut a la ciutat, perquè avui el poble fa un sacrifici al lloc alt. Quan arribeu a la ciutat, de segur que el podreu trobar abans que no pugi al lloc alt per a l’àpat. La gent no comen-çarà a menjar fins que ell arribi, perquè ha de beneir el sacrifici. Acabat, els invitats comencen a menjar. Pugeu-hi ara, que de seguida el trobareu.” Es van dirigir a la ciutat, i quan hi anaven a entrar, es van trobar amb Samuel que anava al lloc alt. Ara bé, el dia abans de l’arribada de Saül, el Senyor ja havia fet aquesta revelació a Samuel: “Demà, cap a aquesta hora, et faré venir un home de la terra de Benjamí, i tu l’ungiràs per príncep sobre el meu poble Israel. Ell alliberarà el meu poble del poder dels filisteus. Perquè he vist el sofriment del meu poble i m’ha arri-bat el seu clam.” Samuel va mirar Saül, i el Senyor li va indicar: “Heus aquí l’home de qui t’he parlat. Aquest ha de regir el meu poble.” Sota el portal mateix, Saül es va acostar a Samuel i li digué: “Em podries indicar on és la casa del vident?” I Samuel li digué: “Jo sóc el vident. Puja davant meu al lloc alt, que avui menjareu amb mi, i demà al matí podràs marxar després que t’hagi aclarit tot el que em vulguis preguntar. Pel que fa a les someres que es van extraviar fa tres dies, no pateixis per elles, perquè ja les han trobades. A més, per a qui ha de ser tot el que hi ha de desitjable a Israel, sinó per a tu i per a tota la família del teu pare?” Saül respongué: “¿No sóc jo fill de Benjamí, la més minsa de les tribus d’Is-rael? I la meva família, ¿no és la més insignificant de les famílies, entre les tribus d’Israel? Per què em dius això?” Llavors Samuel va agafar Saül i el seu mosso i els va fer entrar a la sala i els va fer seure a la capçalera dels con-vidats, que eren unes trenta persones. Llavors Samuel digué al cuiner: “Serveix la porció que et vaig donar perquè la reservessis a part.” El cuiner va agafar la cuixa amb la torna i ho va posar davant Saül, i Samuel digué a Saül: “Mira el que et tenia guardat: serveix-te’n i menja, perquè al seu moment va ser reservat per a tu quan vaig invitar el poble.” I aquell dia Saül va menjar amb Samuel. Després van baixar del lloc alt a la ciutat, i Samuel va tenir una conversa amb Saül al terrat. L’endemà van matinar, i, a trenc d’alba, Samuel va cridar Saül, que era al terrat, dient-li: “Lleva’t, que et vull acomiadar.” Saül es va llevar, i ells dos, Samuel i Saül, van sortir a fora. Quan baixaven cap a les afores de la ciutat, Samuel digué a Saül: “Digues al mosso que passi al davant nostre, però tu atura’t un moment, perquè t’haig de comunicar una revelació de Déu.” (I el mosso hi va passar.)