Hi havia un home de Benjamí, molt respectable, que es deia Quix, fill d’Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d’Afíah, un benjaminita,
que tenia un fill anomenat Saül, jove i ben plantat; no hi havia ningú més ben plantat que ell entre els israelites. D’es-patlles en amunt, superava tots els del poble.
A Quix, pare de Saül, se li havien extraviat unes someres, i Quix digué al seu fill Saül: “Pren un dels mossos i vés a buscar les someres.”
Van travessar la serralada d’Efraïm, van recórrer el territori de Xalixa, però no les van trobar. Després van passar pel territori de Xaalim, i tampoc. Van travessar el territori benjaminita, i no les van trobar.
Quan entraven en territori de Suf, Saül digué al mosso que l’acompanyava: “Anem i tornem-nos-en, no sigui que el meu pare, oblidant les someres, passi ànsia per nosaltres.”
Però ell respongué: “Mira, en aquella ciutat hi ha un home de Déu que és un home molt respectat: tot el que prediu es realitza sens falta. Anem allà, que potser ell ens indicarà el camí per on hem d’anar.”
I Saül digué al seu mosso: “Anem-hi, doncs, però, què podem oferir a aquest home? Se’ns han acabat les provisions de les alforges i no tenim cap obsequi per oferir a l’home de Déu. Què li po-dríem donar?”
Però el mosso va seguir insistint: “Mi-ra, a mi em queda un quart de sicle de plata; això donaré a l’home de Déu perquè ens indiqui per on hem d’anar.”
(Antigament, a Israel, quan la gent anava a consultar Déu, ho deien així: “Veniu i anirem al vident”, perquè del qui avui en diem profeta, llavors en deien vident.)
Saül digué al seu mosso: “Tens raó, anem-hi.” I van anar a la ciutat on era l’home de Déu.
Quan pujaven per la costa de la ciu-tat, van trobar unes noies que anaven a buscar aigua, i els van preguntar: “És aquí el vident?”
Elles respongueren: “Sí. És aquí en-front mateix. Afanyeu-vos, que justament avui ha vingut a la ciutat, perquè avui el poble fa un sacrifici al lloc alt.
Quan arribeu a la ciutat, de segur que el podreu trobar abans que no pugi al lloc alt per a l’àpat. La gent no comen-çarà a menjar fins que ell arribi, perquè ha de beneir el sacrifici. Acabat, els invitats comencen a menjar. Pugeu-hi ara, que de seguida el trobareu.”
Es van dirigir a la ciutat, i quan hi anaven a entrar, es van trobar amb Samuel que anava al lloc alt.
Ara bé, el dia abans de l’arribada de Saül, el Senyor ja havia fet aquesta revelació a Samuel:
“Demà, cap a aquesta hora, et faré venir un home de la terra de Benjamí, i tu l’ungiràs per príncep sobre el meu poble Israel. Ell alliberarà el meu poble del poder dels filisteus. Perquè he vist el sofriment del meu poble i m’ha arri-bat el seu clam.”
Samuel va mirar Saül, i el Senyor li va indicar: “Heus aquí l’home de qui t’he parlat. Aquest ha de regir el meu poble.”
Sota el portal mateix, Saül es va acostar a Samuel i li digué: “Em podries indicar on és la casa del vident?”
I Samuel li digué: “Jo sóc el vident. Puja davant meu al lloc alt, que avui menjareu amb mi, i demà al matí podràs marxar després que t’hagi aclarit tot el que em vulguis preguntar.
Pel que fa a les someres que es van extraviar fa tres dies, no pateixis per elles, perquè ja les han trobades. A més, per a qui ha de ser tot el que hi ha de desitjable a Israel, sinó per a tu i per a tota la família del teu pare?”
Saül respongué: “¿No sóc jo fill de Benjamí, la més minsa de les tribus d’Is-rael? I la meva família, ¿no és la més insignificant de les famílies, entre les tribus d’Israel? Per què em dius això?”
Llavors Samuel va agafar Saül i el seu mosso i els va fer entrar a la sala i els va fer seure a la capçalera dels con-vidats, que eren unes trenta persones.
Llavors Samuel digué al cuiner: “Serveix la porció que et vaig donar perquè la reservessis a part.”
El cuiner va agafar la cuixa amb la torna i ho va posar davant Saül, i Samuel digué a Saül: “Mira el que et tenia guardat: serveix-te’n i menja, perquè al seu moment va ser reservat per a tu quan vaig invitar el poble.” I aquell dia Saül va menjar amb Samuel.
Després van baixar del lloc alt a la ciutat, i Samuel va tenir una conversa amb Saül al terrat.
L’endemà van matinar, i, a trenc d’alba, Samuel va cridar Saül, que era al terrat, dient-li: “Lleva’t, que et vull acomiadar.” Saül es va llevar, i ells dos, Samuel i Saül, van sortir a fora.
Quan baixaven cap a les afores de la ciutat, Samuel digué a Saül: “Digues al mosso que passi al davant nostre, però tu atura’t un moment, perquè t’haig de comunicar una revelació de Déu.” (I el mosso hi va passar.)