1 SAMUEL 9
9
Trobada de Samuel amb Saül
1Hi havia un home de Benjamí, molt respectable, que es deia Quix, fill d’Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d’Afíah, un benjaminita,
2que tenia un fill anomenat Saül, jove i ben plantat; no hi havia ningú més ben plantat que ell entre els israelites. D’es-patlles en amunt, superava tots els del poble.
3A Quix, pare de Saül, se li havien extraviat unes someres, i Quix digué al seu fill Saül: “Pren un dels mossos i vés a buscar les someres.”
4Van travessar la serralada d’Efraïm, van recórrer el territori de Xalixa, però no les van trobar. Després van passar pel territori de Xaalim, i tampoc. Van travessar el territori benjaminita, i no les van trobar.
5Quan entraven en territori de Suf, Saül digué al mosso que l’acompanyava: “Anem i tornem-nos-en, no sigui que el meu pare, oblidant les someres, passi ànsia per nosaltres.”
6Però ell respongué: “Mira, en aquella ciutat hi ha un home de Déu que és un home molt respectat: tot el que prediu es realitza sens falta. Anem allà, que potser ell ens indicarà el camí per on hem d’anar.”
7I Saül digué al seu mosso: “Anem-hi, doncs, però, què podem oferir a aquest home? Se’ns han acabat les provisions de les alforges i no tenim cap obsequi per oferir a l’home de Déu. Què li po-dríem donar?”
8Però el mosso va seguir insistint: “Mi-ra, a mi em queda un quart de sicle de plata; això donaré a l’home de Déu perquè ens indiqui per on hem d’anar.”
9(Antigament, a Israel, quan la gent anava a consultar Déu, ho deien així: “Veniu i anirem al vident”, perquè del qui avui en diem profeta, llavors en deien vident.)
10Saül digué al seu mosso: “Tens raó, anem-hi.” I van anar a la ciutat on era l’home de Déu.
11Quan pujaven per la costa de la ciu-tat, van trobar unes noies que anaven a buscar aigua, i els van preguntar: “És aquí el vident?”
12Elles respongueren: “Sí. És aquí en-front mateix. Afanyeu-vos, que justament avui ha vingut a la ciutat, perquè avui el poble fa un sacrifici al lloc alt.
13Quan arribeu a la ciutat, de segur que el podreu trobar abans que no pugi al lloc alt per a l’àpat. La gent no comen-çarà a menjar fins que ell arribi, perquè ha de beneir el sacrifici. Acabat, els invitats comencen a menjar. Pugeu-hi ara, que de seguida el trobareu.”
14Es van dirigir a la ciutat, i quan hi anaven a entrar, es van trobar amb Samuel que anava al lloc alt.
15Ara bé, el dia abans de l’arribada de Saül, el Senyor ja havia fet aquesta revelació a Samuel:
16“Demà, cap a aquesta hora, et faré venir un home de la terra de Benjamí, i tu l’ungiràs per príncep sobre el meu poble Israel. Ell alliberarà el meu poble del poder dels filisteus. Perquè he vist el sofriment del meu poble i m’ha arri-bat el seu clam.”
17Samuel va mirar Saül, i el Senyor li va indicar: “Heus aquí l’home de qui t’he parlat. Aquest ha de regir el meu poble.”
18Sota el portal mateix, Saül es va acostar a Samuel i li digué: “Em podries indicar on és la casa del vident?”
19I Samuel li digué: “Jo sóc el vident. Puja davant meu al lloc alt, que avui menjareu amb mi, i demà al matí podràs marxar després que t’hagi aclarit tot el que em vulguis preguntar.
20Pel que fa a les someres que es van extraviar fa tres dies, no pateixis per elles, perquè ja les han trobades. A més, per a qui ha de ser tot el que hi ha de desitjable a Israel, sinó per a tu i per a tota la família del teu pare?”
21Saül respongué: “¿No sóc jo fill de Benjamí, la més minsa de les tribus d’Is-rael? I la meva família, ¿no és la més insignificant de les famílies, entre les tribus d’Israel? Per què em dius això?”
22Llavors Samuel va agafar Saül i el seu mosso i els va fer entrar a la sala i els va fer seure a la capçalera dels con-vidats, que eren unes trenta persones.
23Llavors Samuel digué al cuiner: “Serveix la porció que et vaig donar perquè la reservessis a part.”
24El cuiner va agafar la cuixa amb la torna i ho va posar davant Saül, i Samuel digué a Saül: “Mira el que et tenia guardat: serveix-te’n i menja, perquè al seu moment va ser reservat per a tu quan vaig invitar el poble.” I aquell dia Saül va menjar amb Samuel.
25Després van baixar del lloc alt a la ciutat, i Samuel va tenir una conversa amb Saül al terrat.
26L’endemà van matinar, i, a trenc d’alba, Samuel va cridar Saül, que era al terrat, dient-li: “Lleva’t, que et vull acomiadar.” Saül es va llevar, i ells dos, Samuel i Saül, van sortir a fora.
27Quan baixaven cap a les afores de la ciutat, Samuel digué a Saül: “Digues al mosso que passi al davant nostre, però tu atura’t un moment, perquè t’haig de comunicar una revelació de Déu.” (I el mosso hi va passar.)
S'ha seleccionat:
1 SAMUEL 9: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya