1 Corintis 14:26-33
1 Corintis 14:26-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Què s’ha de fer, doncs, germans? Quan estigueu reunits, que cadascú doni el que té, un salm, un ensenyament, una revelació, una expressió en llengua desconeguda o la seva traducció, però que tot es faci per a edificació espiritual. Si algú parla en una llengua desco-neguda, que hi participin només dos, o, a tot estirar, tres, l’un darrere l’altre, i que un de sol en doni la traducció. Però si no hi ha qui tradueixi, que restin en silenci durant la reunió, i que parlin amb si mateixos i amb Déu. Igualment, si es tracta de profetes, que parlin dos o tres, i els altres que hi facin atenció. Però si un dels asseguts rep una ins-piració, que calli el qui parlava. De fet tots podeu profetitzar, d’un a un, per tal que tots puguin aprendre i tots siguin estimulats. Els dons espirituals profètics han d’estar sota el control dels profetes, perquè Déu no és un Déu de desor-dre, sinó de pau. Com a totes les esglésies dels sants
1 Corintis 14:26-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d’interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres. Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l’un darrere l’altre, i que un les interpreti. Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment. Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes, ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau. Com és costum en totes les esglésies del poble sant