1 CORINTIS 14
14
Els dons espirituals
1Sigueu perseverants en l’amor, però aspireu als dons espiri-tuals, sobretot el de profecia.
2Perquè qui parlar en llengües no parla als homes, sinó a Déu, ja qui ningú no l’entén, puix que les coses misterioses que diu les diu en esperit.
3En canvi, el qui profetitza parla als homes, edificant, exhortant i consolant.
4El qui parla en una llengua descone-guda s’edifica a si mateix, en canvi, el qui profetitza edifica l’església.
5Prou voldria jo que tots vosaltres tinguéssiu el do de llengües, però m’es-timo més que profetitzeu, perquè profe-titzar val més que parlar en llengües , a no ser que també se n’interpreti el significat, a fi que l’església n’obtingui alguna edificació.
6Suposem, germans, que quan jo us visito us parlés en llengües: de què us serviria, si no us comunico cap revelació, coneixement, missatge o ensenyament?
7És el que passa amb els instruments musicals, com són la flauta o l’arpa: si no tinguessin el so diferent, com es podria distingir la tonada de l’una o de l’altra?
8I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat?
9Doncs, igualment vosaltres, si per mitjà del llenguatge arcà no doneu paraula ben entenedora, com es podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu al vent.
10Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, per exemple, i no n’hi ha cap que no tingui el seu sentit.
11Si jo, doncs, no conec el sentit que té el llenguatge, seré com un estranger per al meu interlocutor, i ell serà com un estranger per a mi.
12Així també vosaltres: ja que desitgeu tant els dons espirituals, procureu tenir en abundància aquells que són per a l’edificació de l’església.
13Per tant, el qui parla en una llengua desconeguda, que demani la gràcia de poder-la traduir.
14Perquè, si faig oració en una llengua desconeguda, és el meu esperit qui prega, però el meu enteniment no en treu cap profit.
15Què s’ha de fer, doncs? Pregaré amb l’esperit, però pregaré també amb l’en-teniment; cantaré amb l’esperit, però cantaré també amb l’enteniment.
16Altrament, si beneeixes només amb l’esperit, el qui està en situació de simple oient, com podrà dir amén a la teva acció de gràcies, si no entén el que dius?
17Perquè tu, sens dubte, has donat gràcies correctament, però l’altre no se n’aprofita gens.
18Gràcies a Déu, parlo en llengües més que tots vosaltres;
19però a l’assemblea prefereixo més parlar cinc paraules amb el meu ente-niment, que puguin instruir també els altres, que no pas deu mil paraules en una llengua desconeguda.
20Germans, no sigueu infants en la manera de pensar; sigueu infantils pel que fa a la malícia, però pel que fa al criteri, sigueu adults.
21A la Llei hi llegim: “Amb altres llen-gües i amb llavis d’estrangers parlaré a aquest poble, i ni així m’escoltaran, diu el Senyor.”
22Per tant, les llengües són un senyal per als qui no creuen, i no va dirigit als creients; en canvi, la profecia va dirigi-da als creients més aviat que als no creients.
23Suposem que tota l’església es con-grega en un lloc i tots parlen en llengües i entren persones no iniciades o no creients, no diran que sou bojos?
24En canvi, si tots profetitzen, i entra algun no creient o no iniciat, tots el po-den convèncer, tots el poden fer refle-xionar,
25fins al punt que els sentiments més íntims del seu cor quedaran al desco-bert. Llavors caurà rostre en terra i ado-rarà Déu, i reconeixerà que Déu és realment enmig de vosaltres.
Normes en el culte
26Què s’ha de fer, doncs, germans? Quan estigueu reunits, que cadascú doni el que té, un salm, un ensenyament, una revelació, una expressió en llengua desconeguda o la seva traducció, però que tot es faci per a edificació espiritual.
27Si algú parla en una llengua desco-neguda, que hi participin només dos, o, a tot estirar, tres, l’un darrere l’altre, i que un de sol en doni la traducció.
28Però si no hi ha qui tradueixi, que restin en silenci durant la reunió, i que parlin amb si mateixos i amb Déu.
29Igualment, si es tracta de profetes, que parlin dos o tres, i els altres que hi facin atenció.
30Però si un dels asseguts rep una ins-piració, que calli el qui parlava.
31De fet tots podeu profetitzar, d’un a un, per tal que tots puguin aprendre i tots siguin estimulats.
32Els dons espirituals profètics han d’estar sota el control dels profetes,
33perquè Déu no és un Déu de desor-dre, sinó de pau. Com a totes les esglésies dels sants,
34que les dones guardin silenci en les congregacions; perquè tal com ho diu la Llei, no els és permès de prendre la paraula, sinó que s’han de mantenir al seu lloc.
35I, en cas que vulguin algun aclariment, que preguntin als seus marits en ser a casa, ja que no és correcte que una dona parli en la congregació.
36¿Per ventura la paraula de Déu va començar en vosaltres, o només ha arri-bat a vosaltres sols?
37Qui es tingui per profeta o espiritual reconeixerà en això que us escric un manament del Senyor,
38i, si hi ha algú que no ho vol reco-nèixer, que no ho reconegui.
39Per tant, germans, procureu profetit-zar sense impedir que es parlin llengües;
40però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.
S'ha seleccionat:
1 CORINTIS 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya