1 CORINTIS 15
15
La resurrecció del Crist
1Us recordo, germans, l’evan-geli que us he anunciat, el que heu acceptat, en el qual també us manteniu ferms,
2i pel qual així mateix sou salvats, si el conserveu tal com us l’he ensenyat; altrament, hauríeu cregut en va.
3En primer lloc us he ensenyat allò mateix que jo vaig rebre: que el Crist va morir pels nostres pecats, d’acord amb el que diuen les Escriptures.
4Que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, d’acord amb el que diuen les Escriptures.
5Que s’aparegué a Cefes, i més tard als Dotze.
6Després s’aparegué a més de cinc-cents germans aplegats, dels quals la majoria encara viuen i altres ja són morts.
7Després s’aparegué a Jaume, més tard a tots els apòstols,
8i finalment se m’aparegué també a mi, com a un darrer nat.
9Perquè jo sóc el més petit dels apòstols, que ni mereixo el nom d’apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu.
10Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc, i aquesta gràcia seva en mi no ha estat estèril, ans he treballat més que tots plegats; si bé no pas jo, sinó la gràcia de Déu que és en mi.
11Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que prediquem i això és el que heu cregut.
La resurrecció dels morts
12Ara bé, si es proclama que Crist va ressuscitar d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres diuen que no hi ha resurrecció dels morts?
13Aleshores, si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressus-citat,
14i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe.
15A més esdevenim falsos testimonis de Déu, ja que hem testificat de part de Déu que ell va ressuscitar el Crist, el qui, de fet, no hauria ressuscitat si de veritat els morts no ressusciten.
16Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat;
17i, si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap efecte, i encara esteu en els vostres pecats.
18Per consegüent, també els morts en Crist són perduts.
19Si l’esperança que tenim en Crist se centra només en aquesta vida, som els més desventurats de tots els homes.
20Però el fet és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia d’a-quells que són morts.
21Ja que la mort vingué per un home, també per un home ha vingut la resur-recció dels morts.
22Així com en Adam tots moren, tam-bé en Crist tots reviuran;
23cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.
24Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder.
25Perquè caldrà que ell regeixi fins que tots els enemics siguin posats sota els seus peus.
26El darrer enemic a ser destruït serà la mort,
27per tal com “tot ho ha sotmès sota els seus peus”, i quan diu: “tot li ha estat sotmès”, clarament exceptua aquell qui li ha sotmès tot a ell.
28Després, quan la submissió sigui to-tal, llavors, el Fill mateix també se sot-metrà a qui li haurà sotmès tot, a fi que Déu sigui el tot en tots.
29Altrament, què en treurien aquells qui reben el baptisme en favor dels difunts? Si els morts de cap manera no ressusciten, a què treu batejar-se en lloc d’ells?
30I, per què nosaltres ens arrisquem al perill tan sovint?
31Que cada dia exposo la vida és tan cert, germans, com que vosaltres sou el meu honor en Crist Jesús, Senyor nostre.
32I, si només per motivació humana he combatut amb feres a Efes, de què m’ha servit? Si és que els morts no ressusci-ten, mengem i beguem, que demà mo-rirem.
33No us enganyeu: “Les males compa-nyies corrompen els bons costums.”
34Desensopiu-vos com cal i deixeu de pecar, perquè n’hi ha alguns que no volen saber res de Déu; us ho dic per es-peronar el vostre amor propi.
El cos de la resurrecció
35Però, algú dirà: “Com ressuscitaran els morts? Amb quin cos vindran?”
36No siguis beneit! El que tu sembres no pren nova vida si no mor abans.
37I, això que tu sembres, no és pas l’organisme que ha de néixer després, sinó el simple gra, sigui de blat o de qualsevol altra llavor.
38I Déu li dóna la forma com li sembla, i a cada llavor la planta corresponent.
39Totes les carns no són iguals, sinó que una carn és la dels homes, una altra la de les bèsties, una altra la dels ocells i una altra la dels peixos.
40També hi ha cossos celestes i cossos terrestres, però una és la resplendor dels celestials i una altra la dels terrenals.
41Una és la claror del sol i una altra és la claror de la lluna, i una altra és la claror dels estels; i fins un estel té diferent claror d’un altre estel.
42Així també serà la resurrecció dels morts. Se sembra en estat corruptible i ressuscitarà incorruptible;
43se sembra en estat miserable, ressus-citarà en estat gloriós; se sembra en feblesa, ressuscitarà en fermesa;
44se sembra un cos animal, ressuscitarà un cos espiritual. Així com hi ha un cos animal, hi ha un cos espiritual.
45Així com diu l’Escriptura que el pri-mer home, Adam, esdevingué ànima vivent, el darrer Adam és esperit vivificant.
46No va ser primer l’home espiritual, sinó l’home animal; l’home espiritual ve després.
47El primer home procedia de la terra, era terrestre; el segon home procedia del cel.
48L’home terrestre és el prototipus dels terrestres; i l’home celeste ho és dels celestes.
49I, de la mateixa manera que hem portat la imatge del terrestre, portarem també la imatge del celeste.
50Us dic, germans, que allò que només és carn i sang no pot heretar el Regne de Déu; la corrupció no pot tenir part en la incorrupció.
51Mireu, us revelaré un secret: no tots morirem, però tots serem transformats.
52En un instant, en un batre d’ulls, quan toqui la trompeta final; perquè sonarà la trompeta i els morts ressuscita-ran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.
53Perquè és necessari que aquest cos corruptible es revesteixi d’incorruptibi-litat, i que aquest cos mortal es revesteixi d’immortalitat.
54I quan aquest cos corruptible s’hagi revestit d’incorruptibilitat i aquest cos mortal s’hagi revestit d’immortalitat, aleshores es complirà la paraula escrita:
“La victòria s’ha engolit la mort.
55On és, oh mort, la teva victòria?
On és, oh mort, el teu fibló?”
56L’agulló de la mort és el pecat, i la potència del pecat prové de la Llei.
57Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
58Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
S'ha seleccionat:
1 CORINTIS 15: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya