1 Corintis 14:26-33

Per tant, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d’interpretar-les; però que tot serveixi per a edificar els altres. Si parleu en llengües, que ho facin dos, o màxim tres, l’un darrere l’altre, i que un les interpreti. Però si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu. Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment. Però si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. Tots teniu dret a profetitzar, però l’un darrere l’altre, perquè tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació. Sapigueu que les inspiracions profètiques han d’estar sotmeses als profetes, ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau. Com és costum en totes les esglésies del poble sant