1 Corintis 14:1-25
1 Corintis 14:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. El qui parla en llengües s’edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat. Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, però més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l’edificació de la comunitat. Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de què us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d’ensenyament? Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrà reconèixer què toquen l’una i l’altra? I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu a l’aire! En el món hi ha infinitat de maneres d’expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar; però si desconec el significat de les expressions, per al qui parla amb mi seré un estranger i ell serà per a mi un estranger. Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l’Esperit, cerqueu de tenir-los en abundància, però procureu que sigui per a l’edificació de la comunitat. Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquè algú les sàpiga interpretar. Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment no arriba a donar fruit. Què he de fer, doncs? Pregar amb l’esperit, i pregar també amb l’enteniment; cantar amb l’esperit, i cantar també amb l’enteniment. Si beneeixes Déu només amb l’esperit, el qui no ha estat iniciat no podrà respondre «Amén» a la teva pregària, ja que no entén el que dius. Pot ben ser que hagis donat gràcies d’una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l’edificació de l’altre. Gràcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres; però en una reunió comunitària m’estimo més dir cinc paraules que s’entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües. Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. Sigueu-ho, si de cas, a l’hora de fer mal, però en qüestió de seny sigueu adults. En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d’homes de llengües estrangeres i per boca d’estrangers, però ni així no m’escoltaran. Ho dic jo, el Senyor. Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients. Suposeu que tota la comunitat està reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, ¿no dirà que sou bojos? Però si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, tots discerniran el seu cas, i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarà amb el front a terra, adorarà Déu i proclamarà que realment Déu és enmig de vosaltres.
1 Corintis 14:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Sigueu perseverants en l’amor, però aspireu als dons espiri-tuals, sobretot el de profecia. Perquè qui parlar en llengües no parla als homes, sinó a Déu, ja qui ningú no l’entén, puix que les coses misterioses que diu les diu en esperit. En canvi, el qui profetitza parla als homes, edificant, exhortant i consolant. El qui parla en una llengua descone-guda s’edifica a si mateix, en canvi, el qui profetitza edifica l’església. Prou voldria jo que tots vosaltres tinguéssiu el do de llengües, però m’es-timo més que profetitzeu, perquè profe-titzar val més que parlar en llengües , a no ser que també se n’interpreti el significat, a fi que l’església n’obtingui alguna edificació. Suposem, germans, que quan jo us visito us parlés en llengües: de què us serviria, si no us comunico cap revelació, coneixement, missatge o ensenyament? És el que passa amb els instruments musicals, com són la flauta o l’arpa: si no tinguessin el so diferent, com es podria distingir la tonada de l’una o de l’altra? I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? Doncs, igualment vosaltres, si per mitjà del llenguatge arcà no doneu paraula ben entenedora, com es podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu al vent. Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, per exemple, i no n’hi ha cap que no tingui el seu sentit. Si jo, doncs, no conec el sentit que té el llenguatge, seré com un estranger per al meu interlocutor, i ell serà com un estranger per a mi. Així també vosaltres: ja que desitgeu tant els dons espirituals, procureu tenir en abundància aquells que són per a l’edificació de l’església. Per tant, el qui parla en una llengua desconeguda, que demani la gràcia de poder-la traduir. Perquè, si faig oració en una llengua desconeguda, és el meu esperit qui prega, però el meu enteniment no en treu cap profit. Què s’ha de fer, doncs? Pregaré amb l’esperit, però pregaré també amb l’en-teniment; cantaré amb l’esperit, però cantaré també amb l’enteniment. Altrament, si beneeixes només amb l’esperit, el qui està en situació de simple oient, com podrà dir amén a la teva acció de gràcies, si no entén el que dius? Perquè tu, sens dubte, has donat gràcies correctament, però l’altre no se n’aprofita gens. Gràcies a Déu, parlo en llengües més que tots vosaltres; però a l’assemblea prefereixo més parlar cinc paraules amb el meu ente-niment, que puguin instruir també els altres, que no pas deu mil paraules en una llengua desconeguda. Germans, no sigueu infants en la manera de pensar; sigueu infantils pel que fa a la malícia, però pel que fa al criteri, sigueu adults. A la Llei hi llegim: “Amb altres llen-gües i amb llavis d’estrangers parlaré a aquest poble, i ni així m’escoltaran, diu el Senyor.” Per tant, les llengües són un senyal per als qui no creuen, i no va dirigit als creients; en canvi, la profecia va dirigi-da als creients més aviat que als no creients. Suposem que tota l’església es con-grega en un lloc i tots parlen en llengües i entren persones no iniciades o no creients, no diran que sou bojos? En canvi, si tots profetitzen, i entra algun no creient o no iniciat, tots el po-den convèncer, tots el poden fer refle-xionar, fins al punt que els sentiments més íntims del seu cor quedaran al desco-bert. Llavors caurà rostre en terra i ado-rarà Déu, i reconeixerà que Déu és realment enmig de vosaltres.