1 CORINTIS 14:1-25

Sigueu perseverants en l’amor, però aspireu als dons espiri-tuals, sobretot el de profecia. Perquè qui parlar en llengües no parla als homes, sinó a Déu, ja qui ningú no l’entén, puix que les coses misterioses que diu les diu en esperit. En canvi, el qui profetitza parla als homes, edificant, exhortant i consolant. El qui parla en una llengua descone-guda s’edifica a si mateix, en canvi, el qui profetitza edifica l’església. Prou voldria jo que tots vosaltres tinguéssiu el do de llengües, però m’es-timo més que profetitzeu, perquè profe-titzar val més que parlar en llengües , a no ser que també se n’interpreti el significat, a fi que l’església n’obtingui alguna edificació. Suposem, germans, que quan jo us visito us parlés en llengües: de què us serviria, si no us comunico cap revelació, coneixement, missatge o ensenyament? És el que passa amb els instruments musicals, com són la flauta o l’arpa: si no tinguessin el so diferent, com es podria distingir la tonada de l’una o de l’altra? I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat? Doncs, igualment vosaltres, si per mitjà del llenguatge arcà no doneu paraula ben entenedora, com es podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu al vent. Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, per exemple, i no n’hi ha cap que no tingui el seu sentit. Si jo, doncs, no conec el sentit que té el llenguatge, seré com un estranger per al meu interlocutor, i ell serà com un estranger per a mi. Així també vosaltres: ja que desitgeu tant els dons espirituals, procureu tenir en abundància aquells que són per a l’edificació de l’església. Per tant, el qui parla en una llengua desconeguda, que demani la gràcia de poder-la traduir. Perquè, si faig oració en una llengua desconeguda, és el meu esperit qui prega, però el meu enteniment no en treu cap profit. Què s’ha de fer, doncs? Pregaré amb l’esperit, però pregaré també amb l’en-teniment; cantaré amb l’esperit, però cantaré també amb l’enteniment. Altrament, si beneeixes només amb l’esperit, el qui està en situació de simple oient, com podrà dir amén a la teva acció de gràcies, si no entén el que dius? Perquè tu, sens dubte, has donat gràcies correctament, però l’altre no se n’aprofita gens. Gràcies a Déu, parlo en llengües més que tots vosaltres; però a l’assemblea prefereixo més parlar cinc paraules amb el meu ente-niment, que puguin instruir també els altres, que no pas deu mil paraules en una llengua desconeguda. Germans, no sigueu infants en la manera de pensar; sigueu infantils pel que fa a la malícia, però pel que fa al criteri, sigueu adults. A la Llei hi llegim: “Amb altres llen-gües i amb llavis d’estrangers parlaré a aquest poble, i ni així m’escoltaran, diu el Senyor.” Per tant, les llengües són un senyal per als qui no creuen, i no va dirigit als creients; en canvi, la profecia va dirigi-da als creients més aviat que als no creients. Suposem que tota l’església es con-grega en un lloc i tots parlen en llengües i entren persones no iniciades o no creients, no diran que sou bojos? En canvi, si tots profetitzen, i entra algun no creient o no iniciat, tots el po-den convèncer, tots el poden fer refle-xionar, fins al punt que els sentiments més íntims del seu cor quedaran al desco-bert. Llavors caurà rostre en terra i ado-rarà Déu, i reconeixerà que Déu és realment enmig de vosaltres.