Cohèlet 5
5
1Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules.#x 2Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.#x
3Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho. 4Més val no prometre que no pas prometre i no complir. 5No permetis que una sola paraula#x et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu:#x «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans.#x 6On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu.#x
L’abús del poder
7Si en aquest país#x veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia,#x no te n’estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior.#x 8L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori.#x
L’engany de la riquesa
9El qui estima el diner
no en té mai prou,
el qui cobeja la riquesa
no en treu profit.
Tot això també és en va.#x
10Com més béns té algú,
més gent se n’aprofita,#x
i l’únic que en treu l’amo
és mirar-s’ho.
11El treballador dorm bé,
mengi poc o mengi molt;
però el ric, de massa tip,
no pot dormir.#x
12He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l’home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi. 13Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. 14Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se’n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n’ha tret res que es pugui empor-tar.#x 15I això és una gran desgràcia: que se n’hagi d’anar tal com havia vingut. Què n’haurà tret de treballar en va?#x 16És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l’enuig.#x
17La conclusió d’allò que he vist és aquesta: és bo que l’home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s’afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dóna; aquest és el destí que Déu li assigna.#x 18A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball.#x 19Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida,#x perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor.#x
S'ha seleccionat:
Cohèlet 5: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso