ROMANS 4
4
Abraham, justificat per la fe
1Què direm, doncs, que va aconseguir Abraham, el nostre pare segons la carn?
2Perquè si Abraham fou justificat per les obres, té motiu d’estar-ne ufanós, si bé no davant Déu.
3Però, què diu l’Escriptura? Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia.
4Ara bé, al qui fa una obra no se li compta el salari com una gratificació, sinó com a paga d’un deute,
5mentre que al qui no fa cap obra, però creu en aquell qui restableix el pecador, la seva fe li és comptada com a justícia;
6com també David proclama la felicitat de l’home a qui Déu atribueix la justícia a part de les obres:
7“Feliç aquell qui té la culpa es-borrada,
i el seu pecat ben tapat.
8Feliç l’home a qui el Senyor no li té en compte el pecat.”
9¿Proclama, doncs, la benaurança dels jueus només, o també la dels no jueus? Hem dit que la fe fou comptada a Abraham com a justícia, i preguntem:
10Quan li fou comptada? ¿Quan era ja circumcidat o quan encara no era cir-cumcidat? No pas quan ja era circum-cidat, sinó quan encara no ho era.
11I va rebre el senyal de la circumcisió com a segell de la justícia concedida per la fe que tenia abans de circumcidar-se; així esdevingué pare de tots els creients no circumcidats, de manera que també ells fossin comptats entre els justos,
12i pare dels circumcidats que no es limiten únicament a ser-ho, sinó que, a més, segueixen el camí de la fe que tenia el nostre pare Abraham quan encara no era circumcidat.
La promesa depèn de la fe
13La promesa feta a Abraham i als seus descendents, d’obtenir per herència el món, no va ser feta sota l’observança de la Llei, sinó en virtut de la justícia que prové de la fe.
14De manera que, si els hereus fossin els sotmesos a la Llei, la fe resultaria inútil i la promesa no tindria motiu de ser.
15De fet, la Llei pressuposa un càstig, mentre que on no hi ha Llei no pot haver-hi transgressió.
16És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres,
17tal com diu l’Escriptura: “T’he cons-tituït pare de molts pobles.” Ho és da-vant d’aquell en qui va dipositar la con-fiança, el Déu que fa reviure els morts i crida el no-existent a l’existència.
18Ell, esperant quan semblava no ha-ver-hi esperança, va creure Déu i així esdevingué pare de molts pobles, tal com diu l’Escriptura: “Així serà la teva descendència.”
19La seva fe no es va afeblir quan veia el seu cos, de quasi cent anys, ja consumit i l’esmorteïment del si de Sara per a concebre;
20davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
21plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
22Per això “li fou comptat com a jus-tícia”.
23I aquest “li fou comptat” no va ser només escrit per a ell,
24sinó que també a nosaltres ens serà comptat, els qui creiem en aquell qui ha fet ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre,
25que fou lliurat pels nostres pecats i ressuscitat per donar-nos la justificació.
S'ha seleccionat:
ROMANS 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya