1
ROMANS 4:20-21
Bíblia Evangèlica Catalana
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu, plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
Compara
Explorar ROMANS 4:20-21
2
ROMANS 4:17
tal com diu l’Escriptura: “T’he cons-tituït pare de molts pobles.” Ho és da-vant d’aquell en qui va dipositar la con-fiança, el Déu que fa reviure els morts i crida el no-existent a l’existència.
Explorar ROMANS 4:17
3
ROMANS 4:25
que fou lliurat pels nostres pecats i ressuscitat per donar-nos la justificació.
Explorar ROMANS 4:25
4
ROMANS 4:18
Ell, esperant quan semblava no ha-ver-hi esperança, va creure Déu i així esdevingué pare de molts pobles, tal com diu l’Escriptura: “Així serà la teva descendència.”
Explorar ROMANS 4:18
5
ROMANS 4:16
És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres
Explorar ROMANS 4:16
6
ROMANS 4:7-8
“Feliç aquell qui té la culpa es-borrada, i el seu pecat ben tapat. Feliç l’home a qui el Senyor no li té en compte el pecat.”
Explorar ROMANS 4:7-8
7
ROMANS 4:3
Però, què diu l’Escriptura? Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia.
Explorar ROMANS 4:3
Inici
La Bíblia
Plans
Vídeos