Tot pujant a Jerusalem, Jesús pren-gué a part els Dotze, i pel camí els digué:
“Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sa-cerdots i als mestres de la Llei; el con-demnaran a mort
i el lliuraran als pagans perquè l’es-carneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.”
Llavors se li apropà la mare dels fills de Zebedeu, junt amb els seus fills, i es prosternà davant seu per demanar-li un favor.
Ell li preguntà: “Què vols?” Li diu: “Disposa que en el teu Regne aquests dos fills meus s’asseguin l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.”
Jesús respongué: “No sabeu pas el que demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?” Li digueren: “Sí que podem.”
Jesús els digué: “La meva copa sí que la beureu; però això de seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir; és per als qui el meu Pare ho té reservat.”
Quan els altres deu ho van sentir, es van enfurismar contra els dos germans;
però Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els magnats els sot-meten al seu poder.
No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari, el qui de vosaltres pretengui ser important serà el vostre servidor,
i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.
De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
En sortir ells de Jericó els seguia una gran gentada.
Llavors, dos cecs que estaven asse-guts a la vora del camí, en sentir que Jesús passava, van cridar: “Senyor, Fill de David, apiada’t de nosaltres!”
La gent els renyava per fer-los callar, però ells cridaven encara més fort: “Senyor, Fill de David, apiada’t de nosaltres!”
Jesús, aturant-se, els cridà i els preguntà: “Què voleu que us faci?”
Li respongueren: “Senyor, que se’ns obrin els ulls.”
Jesús, compadit d’ells, els tocà els ulls, i a l’instant hi van veure i el se-guiren.