MATEU 19
19
El matrimoni i el divorci
(Mc 10,1-12)
1Quan Jesús va acabar de dir aquestes paraules, va passar de la Galilea a la regió de Judea, a l’altra banda del Jordà.
2El va seguir una gran gentada, i els va guarir allí.
3Llavors es van presentar uns fariseus que, amb intenció de comprometre’l, li van preguntar: “¿És permès de repudiar la pròpia dona per qualsevol motiu?”
4Els va respondre: “¿No heu llegit que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?
5I digué: Per això l’home deixarà el pare i la mare per ajuntar-se amb la seva muller, i la parella esdevindrà una sola carn.
6De manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”
7Li diuen: “Per què, doncs, Moisès va ordenar de donar acta de divorci en repudiar-la?”
8Els respongué: “Moisès us permeté de repudiar les vostres mullers a causa de la vostra duresa de cor; però al principi no era pas així.
9Però us dic que aquell qui repudia la seva muller, si no és a causa de fornicació, i es casa amb una altra, comet adulteri.”
10Els deixebles li digueren: “Si la situació de l’home respecte de la dona és aquesta, val més no casar-se.”
11Ell els va contestar: “No tothom és capaç d’això que dieu, sinó només els qui n’han rebut el do.
12Perquè hi ha eunucs que ho són de naixement, des del ventre de la mare; n’hi ha que van ser fets eunucs pels homes; i n’hi ha que ells mateixos es fan eunucs per causa del Regne del cel. El qui pugui acceptar-ho, que ho accepti.”
Els infants i el regne de Déu
(Mc 10,13-16 Lc 18,15-17)
13Llavors li van portar uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els van renyar.
14Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”
15Després d’haver-los imposat les mans va marxar.
El jove ric
(Mc 10,17-31 Lc 18,18-30)
16Una vegada se li’n va presentar un que li digué: “Mestre, què haig de fer de bo per obtenir la vida eterna?”
17Li respongué: “Per què em preguntes sobre què és bo? Només n’hi ha un, de bo. I si vols entrar en la vida, guarda els manaments.”
18Li diu: “Quins?” Jesús li respongué:
“No mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no posaràs fals testi-moni,
19honra el pare i la mare, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
20El jove li va contestar: “Tot això ja ho he guardat, què més em falta?”
21Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
22Però el jove, en sentir això, se’n va anar tot trist, perquè tenia moltes pro-pietats.
23Jesús va dir als seus deixebles: “En veritat us dic que és molt difícil que un ric entri en el Regne del cel.
24Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
25Quan els deixebles van sentir això, es van quedar molt desconcertats i digueren: “Així, qui es podrà salvar?”
26Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
27Pere li va dir: “Doncs, mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit, què ens tocarà?”
28Jesús els digué: “Us asseguro que vosaltres, els qui m’heu seguit, quan arribi la renovació universal, quan el Fill de l’Home s’assegui en el seu tron de Glòria, vosaltres us asseureu també en dotze trons per a jutjar les dotze tribus d’Israel.
29I tothom qui hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills, o terres per causa meva, en rebrà cent vegades més i heretarà la vida eterna.
30Però molts dels qui ara són pri-mers seran darrers; i els darrers seran primers.
S'ha seleccionat:
MATEU 19: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya