ISAÏES 6
6
Visió i vocació d’Isaïes
1L’any que va morir el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron elevat i excels, i el seu faldar om-plia el santuari.
2Per damunt el tron hi havia serafins; cadascun tenia sis ales: amb dues es tapaven la cara, amb dues es cobrien els peus i amb dues aletejaven.
3I l’un a l’altre es deien en veu alta: “Sant, Sant, Sant és el Senyor Totpoderós; tota la terra és plena de la seva glòria!”
4Els muntants de les llindes trontolla-ven pel ressò d’aquell crit, i el temple es va omplir de fum.
5I vaig dir: “Ai de mi, que estic perdut; perquè sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, i els meus ulls han vist el Rei, el Senyor Totpoderós.”
6Llavors va volar cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa encesa que havia agafat amb uns molls de sobre l’altar,
7em va tocar la boca i em digué: “Mira, quan això ha tocat els teus llavis, la teva culpa ha estat esborrada i el teu pecat queda perdonat.”
8Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: “Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?” I vaig contestar: “Aquí em tens, envia-m’hi a mi!”
9I digué: “Vés i digues a aquest poble: Escoltareu, però no entendreu; mirareu, però no comprendreu!
10Insensibilitza el cor d’aquest poble, endureix la seva oïda i tapa-li els ulls perquè els seus ulls no hi vegin ni la seva oïda hi senti; que el seu cor no comprengui, que no es converteixin, que no tinguin remei.”
11Jo vaig preguntar: “Fins quan, Senyor?” I ell respongué: “Fins que les ciutats siguin deshabitades, les cases sense cap habitant i els camps com un desert;
12fins que el Senyor s’hagi endut lluny els homes i l’abandó del país sigui absolut.
13I si encara en queda una desena part, també serà destruïda; però ho serà com el roure i l’alzina, que en ser tallats els queda la soca. Rebrot sagrat serà aquesta soca.”
S'ha seleccionat:
ISAÏES 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya