ISAÏES 5
5
La cançó de la vinya
1Ara vull cantar per al meu estimat un càntic del meu amic sobre la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un fèrtil tossal.
2La va cavar, la va netejar de pedres i va plantar-hi ceps escollits. Enmig hi va construir una torre, i també va fer-hi un cub. Esperava que produís bon raïm, però va donar raïm agre.
3Doncs bé, veïns de Jerusalem i homes de Judà, us prego que judiqueu entre jo i la meva vinya.
4Què més podia fer per la meva vinya? Què hi ha que no hagi fet? Per què, si n’esperava bon raïm, m’ha donat raïm agre?
5Ara, doncs, us diré el que faré amb la meva vinya: li trauré la tanca i servirà de pasturatge; li ensorraré la paret i serà trepitjada.
6La deixaré abandonada; no serà espor-gada ni cavada; hi creixeran cards i esbarzers. A més, manaré als núvols que no hi deixin caure pluja.
7En realitat, la vinya del Senyor Tot-poderós és la casa d’Israel, i els homes de Judà són el seu plançó preferit. Ell n’esperava respecte per la llei, i només hi troba homicidis; n’esperava rectitud, i només hi sent clams de dolor.
Amenaces contra els malvats
8Ai dels qui van ajuntant casa amb casa i afegint heretat amb heretat fins a aca-parar-ho tot! ¿Heu de viure vosaltres sols enmig del país?
9He escoltat això de part del Senyor Totpoderós: “Certament, les nombroses cases seran assolades; les grans i sump-tuoses no tindran habitants.
10Deu jovades de vinya produiran només un bot de vi, i un sac de llavor produirà només una arrova.”
11Ai dels qui matinen per córrer darre-re la beguda embriagadora, els qui s’a-tarden fins a la nit i la beguda els inflama!
12Les cítares i les arpes, els timbals i les flautes i el vi són presents als seus banquets, però no tenen present l’obra del Senyor ni reflexionen sobre com actua la seva mà.
13Per això el meu poble anirà a l’exili, per falta de coneixement; els seus notables moriran de fam, i tota la gent, defallirà de set!
14Per això el país dels morts eixampla la seva gola i bada al màxim la seva boca, perquè hi baixin amb la seva glò-ria i la seva multitud, amb la seva gat-zara i les seves festes.
15L’home serà humiliat, el prohom serà abatut, i tots els orgullosos abaixaran la mirada.
16Però el Senyor Totpoderós serà exal-çat en el judici, i el Déu Sant serà santificat en l’equitat.
17Llavors els anyells hi pasturaran com en la pròpia devesa, i els errabunds de-voraran les ruïnes dels rics.
18Ai dels qui arrosseguen la culpa amb cordes d’impietat i de pecat, com si estiressin un carro!,
19i van dient: “Au, vinga, que s’afanyi a actuar i ho veurem! Que s’acosti i s’enllesteixi el projecte del Sant d’Is-rael, que el coneixerem.”
20Ai dels qui tenen el mal per bé i per bo el que és dolent; que de la llum en fan tenebres i de les tenebres, llum; que fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg!
21Ai dels qui es consideren savis i es creuen ser prudents!
22Ai dels qui són valents per beure vi i experts a barrejar begudes embriagadores!
23Els qui absolen el culpable a canvi d’un suborn i roben el dret a l’innocent!
24Igual com la llengua del foc crema el rostoll, i com la flama engoleix la palla, la seva arrel es podrirà i la seva florada s’escamparà com la pols, perquè han rebutjat la llei del Senyor Totpode-rós i han menyspreat la paraula del Sant d’Israel.
25Per això s’ha encès la còlera del Senyor contra el seu poble i la seva mà els ha castigat. Les muntanyes tremolaven, i els seus cadàvers eren com deixalles, escampats pels carrers. Amb tot, no s’ha apaivagat la seva còlera, sinó que la seva mà encara resta amenaçant.
Crida d’una nació llunyana
26El Senyor alça un estendard per cri-dar una nació llunyana, li fa un xiulet des dels confins de la terra, i heus aquí que vindrà aviat i arribarà corrents.
27Entre ells no hi haurà ningú fatigat ni ningú que ensopegui; ningú no s’en-sopirà ni s’adormirà; ningú no s’aflui-xarà el cinturó ni es deslligarà la corretja del calçat.
28Les seves sagetes són agusades i tots els seus arcs són tibants. Els cascos dels seus cavalls són com pedra foguera, i les rodes dels carros, com l’huracà.
29Té el rugit com el d’un lleó, rugeix com un lleó jove; rugeix i arrabassa la presa, se l’enduu ben aferrada i ningú no li prendrà.
30Rugirà contra ells, aquell dia, com el bramul de la mar; llavors mirarà cap a la terra i veurà una tenebra angoixosa, la llum enfosquida per la nuvolada.
S'ha seleccionat:
ISAÏES 5: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya