L’ECLESIASTÈS 2
2
Vanitat dels plaers
1Em vaig dir interiorment: “Vine, doncs, que jo et provaré amb la vida alegre i tastaràs la felicitat.” Però, heus aquí que això també era vanitat.
2Al riure li vaig dir: “Embogeixes”, i al plaer: “No vals res”.
3Em vaig decidir a estimular el meu cos amb el vi, mentre dintre meu mantenia l’enteniment, i em lliurava a la niciesa a fi d’esbrinar en què seria plaent que els fills dels homes s’ocupessin en aquest món durant els dies de la seva vida.
4Vaig dur a terme grans obres: em construïa cases, plantava vinyes,
5feia horts i jardins i hi plantava arbres fruiters de tota mena;
6vaig fer construir estanys d’aigua per a regar la plantació dels arbres.
7Vaig comprar esclaus i esclaves, a més dels nascuts a casa. També posseïa ramats de vaques i d’ovelles en més quantitat que cap altre del meus prede-cessors a Jerusalem.
8A més, vaig aplegar plata i or, tribut especial dels reis i de les províncies. Em vaig proveir de cantors i cantatrius, i de les delícies dels fills dels homes, copers i rebosters.
9Vaig ser tant important que la meva glòria sobrepassava qualsevol dels meus predecessors a Jerusalem; amb tot, encara conservava la meva saviesa.
10No vaig negar als meus ulls res del que desitjaven, ni vaig privar el meu cor de cap mena de plaer; perquè el meu cor fruïa de tot el meu treball, i aquesta fou la recompensa a totes les meves fa-tigues.
11Després em vaig posar a considerar totes les obres que havien fet les meves mans i el treball que m’havia costat, i vet aquí que tot era vanitat i afany inútil, perquè no hi ha res de profitós en aquest món.
La saviesa és millor que la niciesa
12Què més farà l’home que succeeixi el rei, sinó el mateix que altres ja han fet? També em vaig posar a considerar la saviesa, la follia i la niciesa,
13i he comprovat que és més profitosa la saviesa que la niciesa; tant com n’és més la llum que no la foscor.
14“El savi té els ulls a la cara, i el neci camina a les fosques.” Tanmateix he pogut adonar-me que a tots dos els es-pera la mateixa sort.
15Llavors, dintre meu vaig pensar: “La sort del neci m’espera també a mi. Què en trec, doncs, de fer-me més savi que ell?” I dintre meu vaig pensar: “També això és vanitat.”
16Perquè, tant del savi com del neci, no en resta un record permanent, ja que en el decurs del temps tot s’oblida, i el savi es mor igual que el neci.
17He arribat a detestar la vida, perquè em fastigueja tot el que es fa en aquest món; tot és vanitat i afany inútil!
18També he arribat a avorrir tota la tasca en què m’havia afanyat en aquest món, ja que l’hauré de deixar a aquell qui vingui després de mi.
Els dies són plens de neguit
19¿Qui sap si serà savi o neci aquell qui es farà amo de tot el meu treball, que tant m’ha costat i en el qual he aplicat tot el meu saber en aquest món? També això és vanitat.
20He tornat a sentir el cor defallit per tota la tasca en què m’havia escarrassat en aquest món.
21Després que un home ha treballat amb saviesa, ciència i destresa, haurà de deixar el que és heretat pròpia a un altre que mai no s’hi ha esforçat. Això també és vanitat i una gran injustícia!
22Perquè, què li queda, si no, a l’home de tot el seu afany i de tots els esforços del seu cor amb què ha treballat en aquest món?
23Tots els seus dies són plens de ne-guit, i la seva tasca, de preocupacions; ni tant sols de nit no pot reposar el seu cor. Això també és vanitat!
24No li queda a l’home res de millor que menjar i beure i sentir-se interiorment satisfet del propi treball. Tan-mateix, també he pogut veure que això depèn de la disposició de Déu;
25perquè, qui pot menjar i fruir del benestar sense el seu permís?
26De fet, Déu dóna saviesa, enteniment i benestar a l’home que li plau; en canvi, al pecador ha donat la càrrega de prosperar i amuntegar en profit d’aquell qui li és plaent. També això és vanitat i afany inútil.
S'ha seleccionat:
L’ECLESIASTÈS 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya