Versets bíblics populars de L’ECLESIASTÈS 2

Comparteix

De fet, Déu dóna saviesa, enteniment i benestar a l’home que li plau; en canvi, al pecador ha donat la càrrega de prosperar i amuntegar en profit d’aquell qui li és plaent. També això és vanitat i afany inútil.

No li queda a l’home res de millor que menjar i beure i sentir-se interiorment satisfet del propi treball. Tan-mateix, també he pogut veure que això depèn de la disposició de Déu; perquè, qui pot menjar i fruir del benestar sense el seu permís?

Després em vaig posar a considerar totes les obres que havien fet les meves mans i el treball que m’havia costat, i vet aquí que tot era vanitat i afany inútil, perquè no hi ha res de profitós en aquest món.

No vaig negar als meus ulls res del que desitjaven, ni vaig privar el meu cor de cap mena de plaer; perquè el meu cor fruïa de tot el meu treball, i aquesta fou la recompensa a totes les meves fa-tigues.

i he comprovat que és més profitosa la saviesa que la niciesa; tant com n’és més la llum que no la foscor.

“El savi té els ulls a la cara, i el neci camina a les fosques.” Tanmateix he pogut adonar-me que a tots dos els es-pera la mateixa sort.

Després que un home ha treballat amb saviesa, ciència i destresa, haurà de deixar el que és heretat pròpia a un altre que mai no s’hi ha esforçat. Això també és vanitat i una gran injustícia!