FETS 27:33-44

Mentre esperaven que es fes de dia, Pau recomanava a tothom que pren-guessin aliment, i els deia: “Avui ja fa catorze dies que amb l’ànsia de l’es-pera esteu dejuns, sense haver menjat res. Per tant, us aconsello que mengeu, que això us ajudarà a salvar-vos. Ni un sol cabell de ningú de vosaltres no es perdrà.” Dit això, prengué pa, donà gràcies a Déu a la vista de tots, el partí i es posà a menjar. Tots es van animar i també van pren-dre aliment. I les persones que hi havia a la nau, eren dues-centes setanta-sis. Un cop tips, alleugeraren la nau, tirant el blat al mar. I quan es va fer de dia, no reconei-xien la terra, però van distingir una ba-dia amb la seva platja, i es van proposar varar allí la nau com poguessin. I deixant anar les àncores les abandonaren al mar, alhora que, afluixant els lligams dels timons i hissant al vent la vela del trinquet, enfilaven la nau cap a la platja. Però van ensopegar en un banc de sorra entre dues aigües i s’encallà la nau. Mentre la proa clavada a la sorra quedava immòbil, la violència de les ones desballestava la popa. La intenció dels soldats era de matar els presos a fi que cap d’ells no s’escapés nedant; però el centurió, que volia salvar Pau, va aturar l’intent i ordenà que els qui sabessin nedar es llancessin per la borda els primers i sortissin a terra, i els altres que ho fessin sobre tau-lons o qualsevol altre cosa de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.