FETS 27
27
Viatge de Pau a Roma
1Quan van decidir que ens em-barquéssim cap a Itàlia, van confiar Pau i alguns altres presos a un centurió d’una cohort Augusta anome-nat Juli.
2Vam embarcar en una nau adramitena que anava a salpar rumb als ports d’Àsia, i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tes-salònica.
3L’endemà vam arribar a Sidó; i Juli, que tractava Pau amb molta conside-ració, el va deixar que anés a veure els amics per obtenir ajut.
4Vam salpar d’allí i navegàvem a recer de Xipre, perquè els vents ens eren contraris.
5Per alta mar vam navegar per davant de Cilícia i Pamfília i vam baixar a Mira de Lícia.
6Allà el centurió va trobar una nau alexandrina que es dirigia a Itàlia i ens hi féu embarcar.
7Durant bastants dies vam navegar molt lents i amb prou feines vam poder arribar davant de Cnidos. Com que el vent no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, davant Salmone.
8I, costejant-la amb dificultats, vam arribar en un lloc anomenat Bells Ports, que tenia la ciutat de Lasea molt a prop.
9Com que havia passat massa temps i la navegació ja es feia perillosa –fins i tot el dejuni de setembre ja havia pas-sat–, Pau els advertí
10dient-los: “Companys, penso que el viatge pot ser perillós i pot ocasionar greus pèrdues, no solament de la càrre-ga i la nau, sinó també de les nostres vides.”
11Però el centurió feia més cas del pilot i del patró que no pas del que deia Pau.
12A més, com que el port no estava condicionat per hivernar-hi, la majoria es van decidir per salpar d’allí, per si podíem arribar a Fènix, un port de Creta que mira al sud-oest i al nord-oest, per passar-hi l’hivern.
13En això que es va girar el vent de migjorn i es van pensar que el seu pro-pòsit ja era un fet. Llevaren àncores i costejaren Creta.
14Però, poc després, des de l’illa es desfermà un vent huracanat, que en diuen Euraquiló,
15que va arrossegar la nau, i com que no se li podia fer front, ens vam deixar portar a la deriva.
16Quan vam passar a recer de l’illot anomenat Cauda, amb prou feines vam ser capaços de fer-nos amb el control del bot salvavides i hissar-lo a bord.
17Per mitjà d’amarres van cenyir la nau. Tement d’encallar en la Sirte, arria-ren l’ormeig i es deixaren anar a la deriva.
18Però com que érem batzegats furio-sament per la turmenta, l’endemà van alleugerir la nau.
19El tercer dia llençaren al mar, amb les seves pròpies mans, l’ormeig de la nau.
20Com que durant molts dies no vam veure ni el sol ni les estrelles, i el fort temporal no ens deixava, perdíem ja tota esperança de salvar-nos.
21Quan ja duien molt temps sense menjar, Pau es va posar al mig d’ells i digué: “Més hauria valgut, companys, que m’haguéssiu escoltat i no haver sor-tit de Creta; us hauríeu estalviat l’angú-nia i les pèrdues aquestes.
22Però ara us recomano que tingueu coratge, perquè, si bé la nau s’enfonsa-rà, ningú de vosaltres perdrà la vida,
23perquè aquesta nit se m’ha aparegut un missatger de Déu, a qui pertanyo i a qui serveixo,
24i m’ha dit: “No tinguis por, Pau; has de comparèixer davant el Cèsar, i tingues compte perquè Déu ha posat a les teves mans tots els qui naveguen amb tu.”
25Per tant, companys, tingueu coratge, que confio en Déu que tot serà tal com se m’ha anunciat;
26acabarem topant en alguna illa.”
El naufragi
27Quan arribà la catorzena nit que va-gàvem per l’Adriàtic, cap a mitjanit els mariners pressentien la proximitat d’al-guna terra.
28Van calar la sonda i amidava vint braces; una mica més endavant la van tornar a calar i amidava quinze braces.
29En prevenció que no topéssim en alguns esculls, van llançar quatre àncores de popa, i frisaven que es fes de dia.
30Però com sigui que els mariners, amb intenció de fugir de la nau, ja havien baixat el bot salvavides al mar pretextant que anaven a amollar les àncores de proa,
31Pau digué al centurió i als soldats: “Si aquests no es queden a la nau, vosaltres no us podreu salvar.”
32Llavors els soldats van tallar les amarres del bot i el deixaren caure.
33Mentre esperaven que es fes de dia, Pau recomanava a tothom que pren-guessin aliment, i els deia: “Avui ja fa catorze dies que amb l’ànsia de l’es-pera esteu dejuns, sense haver menjat res.
34Per tant, us aconsello que mengeu, que això us ajudarà a salvar-vos. Ni un sol cabell de ningú de vosaltres no es perdrà.”
35Dit això, prengué pa, donà gràcies a Déu a la vista de tots, el partí i es posà a menjar.
36Tots es van animar i també van pren-dre aliment.
37I les persones que hi havia a la nau, eren dues-centes setanta-sis.
38Un cop tips, alleugeraren la nau, tirant el blat al mar.
39I quan es va fer de dia, no reconei-xien la terra, però van distingir una ba-dia amb la seva platja, i es van proposar varar allí la nau com poguessin.
40I deixant anar les àncores les abandonaren al mar, alhora que, afluixant els lligams dels timons i hissant al vent la vela del trinquet, enfilaven la nau cap a la platja.
41Però van ensopegar en un banc de sorra entre dues aigües i s’encallà la nau. Mentre la proa clavada a la sorra quedava immòbil, la violència de les ones desballestava la popa.
42La intenció dels soldats era de matar els presos a fi que cap d’ells no s’escapés nedant;
43però el centurió, que volia salvar Pau, va aturar l’intent i ordenà que els qui sabessin nedar es llancessin per la borda els primers i sortissin a terra,
44i els altres que ho fessin sobre tau-lons o qualsevol altre cosa de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.
S'ha seleccionat:
FETS 27: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya