Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, baixaren a Selèucia i d’allí s’embarca-ren cap a Xipre.
Arribats a Salamina, van anunciar el missatge de Déu en les sinagogues dels jueus, i duien Joan com a ajudant.
Travessant tota l’illa fins a Pafos, van trobar un mag jueu, un fals profeta, anomenat Barjesús,
que era del seguici del procònsol Sergi Pau, home assenyat. Aquest havia cridat Bernabé i Saule, desitjós d’escoltar la paraula de Déu.
Tenien, però, l’oposició d’Elimes, el mag (com indica aquest nom) que pro-curava apartar de la fe el procònsol.
Però Saule, és a dir Pau, ple de l’Es-perit Sant, mirant-se’l de fit a fit digué:
“Home carregat d’enganys i malícies de tota mena, fill del diable, enemic de tot el que és just, ¿no pararàs mai de tòrcer els camins rectes del Senyor?
Doncs, ara, mira la mà del Senyor que caurà damunt teu i et quedaràs cec i no veuràs la llum del sol durant un temps.” A l’instant li va caure a sobre una foscor tenebrosa, i fent giravolts buscava qui el prengués per la mà.
Llavors, el procònsol, en veure el que havia passat, cregué, impressionat per aquella lliçó del Senyor.