LLUC 24
24
La resurrecció
(Mt 28,1-10 Mc 16,1-8 Jn 20,1-10)
1El diumenge, molt de matí, anaren al sepulcre portant els perfums que havien preparat,
2i van trobar la pedra apartada de la boca del sepulcre.
3Hi van entrar, però no van trobar el cos del Senyor Jesús.
4Mentre estaven desconcertades pel fet aquell, se’ls presentaren dos homes amb vestidures resplendents;
5elles, esporuguides, abaixaven la cara a terra, i ells els digueren: “Per què bus-queu entre els morts el qui és viu?
6No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu-vos de com us parlava quan encara era a Galilea
7i us deia: ‘És necessari que el Fill de l’Home sigui posat a les mans dels homes pecadors i sigui crucificat, i que ressusciti el tercer dia’.”
8Llavors es van recordar de les seves paraules.
9Tornant del sepulcre van anunciar tot això als Onze i a tots els altres.
10Eren Maria Magdalena, Joana i Ma-ria, la mare de Jaume; també les altres que les havien acompanyades deien les mateixes coses als apòstols.
11Però a ells aquest relat els va semblar fantasia, i no se les creien.
12Amb tot, Pere s’aixecà i va anar corrents al sepulcre, es va ajupir i hi veié només les mortalles, i se’n tornà cap a casa desconcertat pel que havia passat.
Amb els deixebles d’Emmaús
(Mc 16,12-13)
13Aquell mateix dia, dos dels deixebles anaven de camí cap a un vilatge anome-nat Emmaús, distant onze quilòmetres de Jerusalem.
14i parlaven entre ells de tot el que havia passat.
15Mentre enraonaven i discutien, el mateix Jesús se’ls acostà i es posà a caminar amb ells,
16però se’ls havia incapacitat els ulls a fi que no el poguessin reconèixer.
17I els digué: “Quina mena de polèmica és aquesta que manteniu entre vosaltres mentre aneu caminant?” Llavors es van aturar, amb un posat tot trist,
18i un d’ells, que es deia Cleofàs, li va dir: “¿Ets tu l’únic foraster a Jerusalem que desconeix el que hi ha passat aquests dies?”
19Els digué: “Què?” Ells li respongue-ren: “El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós de fets i de pa-raules davant Déu i davant de tot el poble;
20com els principals sacerdots i les nostres autoritats el van lliurar perquè el condemnessin a mort, i el van crucifi-car.
21Nosaltres, però, confiàvem que ell seria el llibertador d’Israel, però amb tot això, ja som al tercer dia d’ençà que han ocorregut aquests fets.
22Si bé és cert que algunes dones del nostre grup ens han intranquil·litzat; han anat de bon matí al sepulcre,
23i, no trobant-hi el seu cos, han tornat dient que fins i tot havien vist una apari-ció d’àngels que deien que ell és viu.
24També alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist.”
25Ell els digué: “Oh, curts d’enteniment i indecisos de cor per a creure tot el que van anunciar el profetes!
26¿Que potser no havia de patir tot això, el Crist, abans d’entrar a la seva glòria?”
27Llavors, començant per Moisès i seguint amb tots els profetes, els va anar interpretant el que es referia a ell en tota l’Escriptura.
28Quan ja eren prop del vilatge on ana-ven, ell va fer veure que anava més lluny,
29però ells li van insistir dient-li: “Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.” I va entrar per quedar-se amb ells.
30I quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
31Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer.
32I es deien l’un a l’altre: “¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?”
33En aquell mateix moment es van ai-xecar i se’n tornaren a Jerusalem, i van trobar reunits els Onze i els altres companys,
34que deien: “Realment, el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.”
35També ells contaren tot el que els havia passat pel camí i com l’havien reconegut en partir el pa.
Jesús s’apareix als deixebles
(Mt 28,16-20 Mc 16,14-18 Jn 20,19-23 Ac 1,6-8)
36Mentre parlaven d’això, Jesús es va plantar enmig d’ells i els digué: “La pau sigui amb vosaltres!”
37Es van espantar, i en la seva torbació es creien veure un esperit.
38Ell els digué: “Per què us alarmeu? Per què us vénen aquests dubtes al cor?
39Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo en persona; palpeu, mireu, que un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc.”
40Dient això els ensenyava les mans i els peus.
41Però com que encara no s’ho acabaven de creure, atordits per l’alegria, ell els digué: “Teniu aquí res per a menjar?”
42Ells li donaren un tall de peix a la brasa;
43el prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44Després els digué: “Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
45Tot seguit els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures,
46i els digué: “Així ho diu l’Escriptura, que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts el tercer dia,
47i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem.
48Vosaltres en sou testimonis, de tot això.
49I jo faré venir damunt vostre la pro-mesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.”
L’ascensió de Jesús
(Mc 16, 19-20 Ac 1, 9-11)
50Després se’ls endugué fins a prop de Betània, i alçant les seves mans els beneí.
51I, mentre els beneïa, se separà d’ells, portat amunt cap al cel.
52Ells es van prosternar, adorant-lo. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria.
53I contínuament eren al temple lloant Déu.
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya