LLUC 23
23
Davant de Pilat i d’Herodes
(Mt 27,1-2 Mc 15,1-5 Jn 18,28-38)
1Llavors s’aixecà l’assemblea en ple i el dugueren a Pilat.
2Van començar a acusar-lo així: “Hem trobat aquest home amotinant la nostra gent, prohibint de pagar el tribut al Cè-sar, i diu que ell és el Crist, el rei.”
3Pilat el va interrogar: “Ets tu el rei dels jueus” Ell li va respondre: “Tu ho dius.”
4Pilat digué aleshores als principals sacerdots i a la multitud: “No trobo cap delicte en aquest home.”
5Però ells insistien: “Avalota la gent ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí mateix.”
6En sentir-ho, Pilat va preguntar si l’home era galileu;
7en assabentar-se que era de la jurisdic-ció d’Herodes, l’hi va trametre, aprofitant que es trobava aquells dies a Jerusalem.
8Quan Herodes va veure Jesús es va posar molt content, perquè des de feia força temps que tenia el desig de veure’l, pel que sentia a dir d’ell i perquè esperava veure-li fer algun miracle.
9Així que li va fer una colla de pregun-tes, però ell no li’n va contestar ni una.
10També hi eren presents els principals sacerdots i els mestres de la Llei, que l’acusaven amb virulència.
11Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat.
12Aquell dia, Herodes i Pilat es van reconciliar, ja que abans estaven ene-mistats.
Pilat intenta alliberar Jesús
(Mt 27,15-26 Mc 15,6-15 Jn 18,39-19)
13Pilat va convocar els principals sa-cerdots, les autoritats i el poble,
14i els digué: “M’heu presentat aquest home com un agitador del poble, però jo, un cop fet l’examen davant vostre, no he trobat en ell cap dels delictes de què l’acuseu.
15Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no hi ha res que ell hagi fet que mereixi la mort.
16Així que el castigaré i el deixaré anar.”
17[Cada festa pasqual estava obligat a indultar-los un pres.]
18Però es van posar a cridar tots alhora: “Fora aquest! Deixa’ns anar Barrabàs!”
19Aquest havia estat empresonat a cau-sa d’una revolta i un homicidi esdevinguts a la ciutat.
20Pilat va tornar a parlar-los amb la intenció de deixar lliure Jesús.
21Però ells seguien cridant: “Crucifi-ca’l, crucifica’l!”
22Ell, per tercera vegada, els digué: “Però, quin mal ha fet aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar.”
23Però ells insistien, demanant amb grans crits que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava imposant.
24Llavors Pilat va resoldre d’accedir al que demanaven.
25Va deixar anar aquell home que era a la presó per revolta i homicidi, tal com li exigien, i va deixar Jesús a l’arbitri d’ells.
La crucifixió
(Mt 27,32-44 Mc 15,21-32 Jn 19,17-27)
26Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús.
27El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien.
28Jesús es va girar cap a elles i digué: “Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills,
29perquè vénen dies en què diran: ‘Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.’
30Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Colgueu-nos!’
31Perquè, si a l’arbre verd li fan això, al sec, què li faran?”
32Juntament amb ell duien, a més, dos malfactors perquè fossin executats.
33Quan van arribar al lloc anomenat la Calavera, allà el van crucificar juntament amb els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
34Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort.
35La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!”
36També l’escarnien els soldats, que se li apropaven per oferir-li vinagre i deien:
37“Si tu ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix.”
38Tenia posat al damunt un rètol que deia: AQUEST ÉS EL REI DELS JUEUS.
La conversió d’un dels dos lladres
39Un dels malfactors penjats l’injuria-va dient: “No ets el Crist? Salva’t a tu mateix i salva’ns a nosaltres.”
40Però l’altre va contestar renyant-lo: “¿És que no tens temor de Déu, tot i que estàs en idèntica condemna?
41En nosaltres és ben justa, ja que re-bem el que mereixen les nostres accions, però aquest no ha fet res de mal.”
42I deia a Jesús: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.”
43Jesús li va contestar: “T’asseguro que avui seràs amb mi al paradís.”
La mort de Jesús
(Mc 27,45-56 Mc 15,33-41 Jn 19,28-30)
44Era ja cap al migdia quan aparegué una foscor que es va anar estenent sobre tot el país, fins a les tres de la tarda;
45el sol va quedar tapat i la cortina del temple s’esquinçà pel mig.
46Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar.
47El centurió, en veure el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: “Realment, aquest home era innocent.”
48I tota la gent que havia acudit a aquest espectacle, veient el que havia succeït, se’n tornaven donant-se cops al pit.
49Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.
Jesús és sepultat
(Mt 27,57-61 Mc 15,42-47 Jn 19,38-42)
50Hi havia un home que es deia Josep, membre del Consell, home bo i recte,
51que esperava el Regne de Déu. Era natural d’Arimatea, una població dels jueus; i no havia aprovat el decret ni l’acció d’ells.
52Aquest home es presentà a Pilat i li va demanar el cos de Jesús;
53el despenjà i l’amortallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre cavat a la roca, on no havien posat encara ningú.
54Era el dia de la preparació, i el dis-sabte era a punt de començar.
55Les dones que havien vingut amb Jesús des de la Galilea, l’anaven seguint de prop i van veure el sepulcre, i com hi van posar el seu cos.
56De tornada van preparar perfums i ungüents, i durant el dissabte van obser-var el repòs, segons el precepte.
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya