JOAN 5
5
A l’estany de Betzatà
1Temps després, quan es celebrava una festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem.
2A la vora de la porta de les Ovelles, a Jerusalem, hi havia un estany, anome-nat en hebreu Betzatà, que tenia cinc pòrtics,
3sota els quals hi havia, ajaguts, molts malalts: cecs, coixos i paralítics [espe-rant el moviment de l’aigua.
4 Perquè, de tant en tant, un àngel del Senyor baixava a l’estany i removia l’aigua, i el primer que hi entrava, des-prés d’ésser remoguda, era guarit de qualsevol malaltia que tingués.]
5Hi havia allí un home que feia trenta-vuit anys que era invàlid.
6Quan Jesús el veié allí ajagut, i sabent que ja hi portava molt de temps, li preguntà: “Vols guarir-te?”
7El malalt li respongué: “Senyor, no tinc ningú que em fiqui a l’estany quan es remou l’aigua; mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer.”
8Jesús li diu: “Aixeca’t, pren la teva llitera i camina.”
9A l’instant l’home fou guarit, prengué la seva llitera i es posà a caminar. Però aquell dia s’esdevenia que era dissabte.
10Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: “És dissabte i no t’és permès de portar la llitera.”
11Però ell els respongué: “El qui m’ha donat la salut m’ha dit: Pren la teva llitera i camina.”
12Li van preguntar: “Qui és aquest que t’ha dit: Pren la teva llitera i camina?”
13Però l’home guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit entremig de la gentada reunida allí.
14Després d’això, Jesús el trobà en el temple i li diu: “Mira, ara ja estàs bo; no tornis a pecar, no sigui que et passi alguna cosa pitjor.”
15Llavors, l’home anà a trobar els jueus i els digué que Jesús era qui l’ha-via guarit.
16La persecució que van emprendre contra Jesús els jueus, de fet era perquè feia aquestes coses en dissabte.
17Però ell els replicà: “El meu Pare treballa sempre, i jo també treballo.”
18Això feia que els jueus encara tinguessin més ganes de matar-lo, perquè no solament violava el dissabte, sinó que, dient que Déu era el seu propi Pare, es feia igual a Déu.
L’autoritat del Fill de Déu
19Jesús els donà la resposta i els digué: “Jo us asseguro que el Fill no pot fer res pel seu propi compte, sinó allò que veu fer al Pare; perquè les coses que aquest fa, també les fa el Fill.
20El Pare estima el Fill i li ensenya tot el que ell fa. I encara li ensenyarà obres més grans que aquestes, perquè us en meravelleu.
21Perquè així com el Pare fa alçar els morts i els dóna vida, també el Fill dóna vida a qui vol.
22El Pare no judica ningú, sinó que el dret de judicar l’ha donat al Fill,
23per tal que tothom honori el Fill igual com és honorat el Pare. Qui no honora el Fill tampoc no honora el Pare que l’ha enviat.
24Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.
25Us puc assegurar del cert que ja arri-ba l’hora, i és ara, que els morts escol-taran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada tindran vida.
26Perquè així com el Pare té la vida en si mateix, també ha donat al Fill que tingui la vida en si mateix.
27A més, li ha donat autoritat per a judicar, perquè ell és el Fill de l’Home.
28No us sorprengueu d’això, perquè s’acosta l’hora en què tots els qui són als sepulcres escoltaran la seva veu
29i en sortiran: els qui han fet el bé, per a resurrecció de vida; els qui han practicat el mal, per a resurrecció de con-demnació.
Proves de l’autoritat de Jesús
30“Jo no puc fer res pel meu compte; judico segons el que sento, i la meva sentència és justa, perquè no busco la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.
31Si jo dono testimoniatge sobre mi mateix, aquest testimoniatge no és vàlid;
32però és un altre qui dóna testimo-niatge de mi, i sé que aquest testimo-niatge és autèntic.
33Vosaltres vau enviar comissionats a preguntar a Joan, i ell ha testificat a favor de la veritat.
34No és que jo accepti els testimoniat-ges humans, sinó que ho dic per tal que vosaltres us salveu.
35Aquell era la llàntia encesa i brillant, i vosaltres heu volgut gaudir per una estona de la seva claror.
36Però jo tinc a favor meu un testimo-niatge més gran que el de Joan, que són les obres que el Pare m’ha donat per acomplir; aquestes obres que jo faig són el testimoni que garanteix que sóc l’en-viat del Pare.
37I el pare que m’ha enviat ha testificat de mi. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu ni heu vist mai el seu rostre;
38ni conserveu la seva paraula en vosaltres, perquè no creieu en aquell qui ell va enviar.
39Vosaltres examineu les Escriptures perquè us penseu trobar-hi la vida eter-na, i elles són les que donen testimo-niatge de mi,
40i no voleu venir a mi per a tenir la vida.
41Jo no accepto la glòria humana;
42bé us conec prou, i sé que no porteu dintre vostre l’amor de Déu.
43He vingut en nom del meu Pare i no m’accepteu; en canvi, si un altre ve en el seu propi nom, aquest sí que l’acceptareu.
44¿Com podeu creure, si accepteu les lloances que us feu els uns als altres i no busqueu la lloança que ve de l’únic Déu?
45No us penseu que seré jo qui us acusi davant del Pare; n’hi ha un que us acusa: Moisès, en qui vosaltres heu posat l’es-perança;
46perquè si creguéssiu Moisès, creu-ríeu en mi, perquè ell va escriure de mi.
47Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?”
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya