JOAN 4
4
Jesús i la samaritana
1Llavors, com que el Senyor va sa-ber que els fariseus havien dit: “Jesús fa molts deixebles i en bateja més que Joan”,
2si bé Jesús mateix no batejava, sinó els seus deixebles,
3va deixar la Judea i se’n tornà cap a Galilea.
4Havia de travessar per Samaria.
5Així va arribar a una ciutat de Samaria que es diu Sicar, prop del terreny que Jacob va deixar al seu fill Josep.
6Allí hi havia el pou de Jacob. Quan era prop de migdia, Jesús, cansat de cami-nar, es va asseure a la vora del pou.
7En això que va arribar una dona de Samaria a pouar aigua. Jesús li diu: “Dóna’m de beure.”
8És que els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar provisions.
9La samaritana li respon: “Com és que tu, un jueu, em demanes de beure a mi, una samaritana?” Perquè els jueus no es fan amb els samaritans.
10Jesús li respongué: “Si coneguessis el do de Déu i qui és el qui et diu dóna’m de beure, series tu qui li’n demanaria, i ell et donaria aigua viva.”
11Li fa, la dona: “Senyor, tu no tens poal i el pou és profund, d’on trauràs aigua viva?
12¿Ets tu més gran que el nostre pare Jacob, que ens va deixar aquest pou, del qual en van beure ell, els seus fills i el seu bestiar?”
13Li respongué Jesús: “Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornaran a tenir set,
14però el qui begui de l’aigua que jo li donaré ja no tindrà set mai més, sinó que l’aigua que jo li donaré esdevindrà dintre seu un doll d’aigua que brollarà per a donar-li vida eterna.”
15Li diu la dona: “Senyor, dóna’m ai-gua d’aquesta, perquè no tingui mai més set ni hagi de venir més aquí a pouar-la.”
16Li diu: “Vés a cridar el teu marit i torna aquí.”
17La dona li respongué: “No en tinc, de marit.” Jesús li diu: “Ja ho dius bé que no en tens, de marit,
18perquè n’has tingut ja cinc, i el que ara tens no és pas el teu marit; en això has dit la veritat.”
19La dona replicà: “Veig que tu ets profeta.
20Els nostres pares van adorar el Senyor en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que és a Jerusalem el lloc on se l’ha d’adorar.”
21Li diu Jesús: “Creu-me, dona, s’acosta l’hora que ni en aquesta muntanya ni a Jerusalem adorareu el Pare.
22Vosaltres adoreu el que no coneixeu; nosaltres adorem el que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
23Però s’acosta l’hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d’adoradors és la que el Pare busca.
24Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat.”
25Li diu la dona: “Jo sé que el Messies ha de venir, és a dir, el Crist; quan vingui ens ho aclarirà tot.”
26Jesús li diu: “Sóc jo; el qui et parla.”
27En aquell moment van arribar els seus deixebles i es van estranyar que parlés amb una dona; no obstant, ningú no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
28Llavors, la dona va deixar la seva gerra i se n’anà a la ciutat i digué a la gent:
29“Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. ¿No serà aquest el Crist?”
30La gent va sortir de la ciutat i es van dirigir cap on ell era.
Els camps a punt de segar. Molts samaritans creuen
31Mentrestant, els deixebles li prega-ven: “Rabí, menja.”
32Però ell els digué: “Jo tinc un aliment per menjar que vosaltres no coneixeu.”
33Els deixebles, aleshores, comentaven entre ells: “Serà que algú li ha dut menjar?”
34Els diu Jesús: “El meu aliment és complir la voluntat del qui m’ha enviat i que acabi la seva obra.
35Oi que vosaltres dieu que encara fal-ten quatre mesos per a la sega? Doncs jo us dic: Alceu els ulls i contempleu els camps; ja rossegen a punt de segar.
36El segador rep el jornal i el fruit que recull és per a la vida eterna, a fi que s’alegrin tant el sembrador com el sega-dor.
37En això sí que és certa la dita: Un és el qui sembra i un altre el qui sega.
38Jo us he enviat a segar el que no havíeu treballat; van ser uns altres els qui van treballar, però vosaltres heu recollit el fruit del seu treball.”
39Molts samaritans d’aquella ciutat van creure en ell per la paraula de la dona, que donava aquest testimoniatge: M’ha dit tot el que he fet.
40Per això, quan els samaritans arriba-ren on era ell li van demanar que es quedés amb ells; i s’hi quedà dos dies.
41I molts més van creure per la paraula d’ell,
42de manera que deien a la dona: “Ja no creiem pel que tu ens has dit, sinó que nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que ell és realment el Salvador del món.”
Jesús a Galilea. Guarició d’un oficial del rei
(Mt 8,5-13 Lc 7,1-10)
43Al cap de dos dies, se n’anà cap a Galilea.
44De fet, ell mateix havia afirmat que cap profeta no és estimat a la pròpia terra.
45En arribar a Galilea fou ben rebut pels galileus, que havien vist tot el que havia fet a Jerusalem durant la festa, perquè ells també hi havien anat.
46Tornà, així, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafar-naüm hi havia un oficial del rei que tenia un fill malalt.
47Havent sabut que Jesús havia arribat de Judea i era a Galilea, hi anà, i li pregava que baixés a guarir el seu fill que estava a punt de morir.
48Jesús li digué: “Si no veieu miracles i prodigis, no creieu.”
49Li diu l’oficial: “Senyor, baixa abans que es mori el meu fill.”
50Jesús li digué: “Vés, que el teu fill ja està bo.” L’home va creure la paraula que Jesús li va dir i se n’anà.
51Ja baixava quan els servents li sor-tiren a l’encontre dient que el seu fill ja estava bo.
52Ell els preguntà a quina hora havia començat a sentir-se millor. Li digue-ren: “Ahir, a la una de la tarda li va desaparèixer la febre.”
53El pare, doncs, va saber que aquella era l’hora en què Jesús li havia dit: “El teu fill ja està bo.” I va creure ell i tota la seva família.
54Aquest fou el segon miracle que Jesús va realitzar en tornar de Judea a Galilea.
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya