LLUC 20
20
L’autoritat de Jesús
(Mt 21,23-27 Mc 11,27-33)
1Un d’aquells dies, mentre ell ensenyava al poble en el tem-ple i anunciava la bona nova, es van presentar els principals sacerdots amb els mestres de la Llei i els ancians,
2i li preguntaven: “Digues-nos, amb quina autoritat fas això; o, qui és el qui t’ha donat aquesta autoritat?”
3Ell els va contestar: “Jo també us preguntaré una cosa; digueu-me:
4el baptisme de Joan, era del cel o era dels homes?”
5Entre ells anaven cavil·lant i es deien: “Si diem del cel, dirà: “Per què no el vau creure?”
6I si diem: dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.”
7I van contestar que no sabien d’on era.
8Aleshores Jesús els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”
Els vinyaters rebels
(Mt 21,33-46 Mc 12,1-12)
9Llavors es posà a contar al poble aquesta paràbola: “Un home va plantar una vinya, la va arrendar a un vinyaters i va marxar per una llarga temporada.
10Al seu moment va enviar als vinyaters un dels seus criats a fi que li dones-sin la part corresponent de la collita de la vinya, però els vinyaters, després d’apallissar-lo, el van fer tornar de buit.
11Va enviar de nou un altre criat; a aquest també, després d’apallissar-lo i d’ultratjar-lo, el van fer tornar de buit.
12Encara els va tornar a enviar un tercer criat, però també a aquest el van malferir i el van foragitar.
13Llavors l’amo de la vinya digué: ‘Què puc fer? Els enviaré el meu fill estimat; potser a ell el respectaran.’
14Quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: ‘Aquest és l’hereu; matem-lo per quedar-nos l’heretat.’
15Llavors el tragueren fora de la vinya i el van matar. Què penseu que els farà l’amo de la vinya?
16Vindrà, exterminarà aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.” Els qui escoltaven van dir: “Déu no ho permeti.”
17Però ell, mirant-se’ls, els digué: “Què vol dir, doncs, allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaren els constructors s’ha convertit en la clau de l’arc?
18Tothom que caigui sobre aquesta pedra s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt el farà miques.”
El tribut al Cèsar
(Mt 22,15-22 Mc 12,13-17)
19Els mestres de la Llei i els grans sacerdots volien agafar-lo en aquell mateix moment, perquè havien comprès que la paràbola es referia a ells, però van tenir por del poble.
20Llavors es posaren a l’aguait i li van enviar uns espies que, fingint-se homes de bé, el poguessin atrapar en alguna paraula que digués, a fi de poder-lo lliu-rar a la jurisdicció i a l’autoritat del governador.
21I li van preguntar: “Mestre, sabem que parles i ensenyes com cal, i que no tens favoritismes, sinó que ensenyes en veritat el camí de Déu:
22ens és permès de pagar el tribut al Cèsar o no?”
23Ell, però, que s’havia adonat de la seva astúcia, els digué:
24“Ensenyeu-me un denari. De qui són la imatge i la inscripció que porta?” Li respongueren: ”Del Cèsar.”
25Llavors els digué: “Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.”
26Així no el pogueren sorprendre en cap paraula davant del poble, i sorpresos de la seva resposta, van callar.
La resurrecció i el matrimoni
(Mt 22,23-33 Mc 12,18-27)
27S’acostaren llavors alguns saduceus, els qui neguen que hi hagi resurrecció, i li van posar aquesta qüestió:
28“Mestre, Moisès ens va deixar escrit que, si a un home se li mor el germà, tenint muller però sense fills, aquell home s’ha de casar amb la viuda, a fi de donar descendència al ser germà.
29Ara bé, hi havia set germans: el pri-mer es va casar i va morir sense fills.
30També el segon
31i el tercer es van casar amb la viuda, i així tots set, i van anar morint sense deixar descendència.
32Finalment va morir també la dona.
33Per tant, la dona, en la resurrecció, de quin d’ells serà muller? Perquè tots set la van tenir per esposa.”
34Jesús els digué: “Els fills del món actual prenen muller o marit,
35però els qui són considerats dignes de participar d’aquell món i de la resur-recció dels morts no es casen,
36ja que no poden morir, perquè són com els àngels, i són fills de Déu pel fet d’haver nascut de la resurrecció.
37I que els morts ressusciten, el mateix Moisès ho indica en el passatge de l’es-barzer, quan diu Senyor al Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.
38Déu, però, no és Déu de morts, sinó de vius, ja que tots viuen per ell.”
39Llavors alguns mestres de la Llei hi van intervenir i digueren: “Ben contes-tat, Mestre.”
40I ja no gosaven preguntar-li res més.
El Messies és Senyor de David
(Mt 22,41-46 Mc 12,35-37)
41Llavors els preguntà: “Com és que dieu que el Messies és descendent de David?
42Si el mateix David diu en el llibre dels Salms:
El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta
43i espera que faci dels teus enemics
l’escambell dels teus peus.
44Si, doncs, David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?”
45Llavors, davant de tot el poble, va dir als seus deixebles:
46“Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen a passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places, els seients principals a les sinagogues i els llocs d’honor als convits;
47que devoren els béns de les viudes sota capa de fer llargues pregàries. Aquests seran condemnats més seve-rament.
Zvasarudzwa nguva ino
LLUC 20: BEC
Sarudza vhesi
Pakurirana nevamwe
Sarudza zvinyorwa izvi
Unoda kuti zviratidziro zvako zvichengetedzwe pamidziyo yako yose? Nyoresa kana kuti pinda
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya