Seònd Matìe 7
7
1No stàit a judicà, se no volês jèssi judicàds.
2Parcechè in chell mûd istèss, ch’ o’ judicarês, sarês judicàds: e cun chê misùre medème, ch’ o’ misurarês, o’ sarês misuràds.
3E parcè po viòdistu lu fross tal vòli di to fràdi: e no tu viòdis lu trav tal vòli to?
4Opùr cemûd diràstu a to fràdi: Làsse, ch’ o’ giàvi lu fross dal to vòli, cuand che tu âs lu trav tal to?
5Ipòcrite, giàviti prim lu trav dal to vòli, e in chê vòlte tu viodarâs di giavà lu fross dal vòli di to fràdi.
6No stàit a butà lis çhòssis sàntis ai çhans: ne a mèti lis vuèstris pèrlis devànt ju purcèj, parchè no lis tibìjin cu lis lor tàlpis, e no si vòltin po a sbranàus.
7Domandàit, e us sarà dàd: cirît, e o’ çhatarês: bàtit, e us sarà vièrt.
8Parcechè cùi, cu domànde, otèn: e cùi, cu cîr, çhàte: e a cùi, cu batarà, al sarà vièrt.
9E cùi è fra vo’ àltris chell, che se so fi i domandarà pan, i dèvi un clapp?
10Opùr s’ al domandarà pèss, i dèvi un serpìnt?
11Se dònçhe vo’ àltris, ch’ o’ sês çhatìvs, o’ savês dà ai vuèstris fîs ju bens, che vês: tant plùi lu Pàri vuèstri, ch’ al è in cîl, al darà lu ben a chèi, che i al domàndin.
12Adònçhe, dutt cè, ch’ o’ volês, che us fâsin j’ ùmign, ànçhe vo’ àltris fàit a lor. In chest e’ consìst le lezz, e ju profètis.
13Entràit pe’ puàrte strète: parcechè làrge e’ jè le puàrte e còmude le stràde, che mène a perdiziòn, e tross son chèi, ch’ èntrin par chê.
14Cuant j’ è angùste le puàrte, e strète le stràde, che mène e’ vìte: e pôs son chèi, che le çhàtin!
15Vuardàisi dai fals profètis, che vègnin dònge vo’ àltris còme piòris, ma di dèntri e’ son lôvs rapàç.
16Ju cognossarês da lis òparis lor. Si racuèijal fuàrs ùve dai baràzz, o fîgs dai trìbui?
17Cussì ògni àrbul bon al fâs bogns fruts: e l’ àrbul çhatìv al dà çhatìvs fruts.
18Nol pò un àrbul bon dà fruts çhatìvs: ne un àrbul çhatìv dà fruts bogns.
19Ogni àrbul, cu no fâs bon frutt, al si tajarà, e si butarà sul fûg.
20Adònçhe, vô ju cognossarês dai fruts, che daràn.
21Non duçh chèi, cu mi dìsin, Signòr, Signòr, entraràn tal règno dal cîl: ma cùi, cu fâs le volontàd di gno Pàri, ch’ al è in cîl, chell al entrarà tal règno dal cîl.
22Un monçh mi diràn in chê dì: Signòr, Signòr, no vìno no’ àltris profetizàd nel to nom, e nel to nom çhazzàds vie ju demònis, e nel to nom fats ùne vòre di miràcui?
23E jo alòre ur protestarài: Jo no us ài mai cognossùds: làimi lontàns, vo’ àltris, che cometês l’ inicuitàd.
24Ognidùn paràltri, ch’ al scòlte chèstis mês peràulis, e lis mett in pràtiche, al somejarà a l’ om sàvi, ch’ al fabricà le so çhàse sul clapp:
25E colà le plòje, e vignìrin jù ju flums, e soflàrin ju vints, e si precipitàrin sun chê çhàse, e no çhadè: parcechè j’ ère fondàde sul clapp.
26E ognidùn, ch’ al scòlte chèstis mes peràulis, e no lis mett in pràtiche, al somejarà a l’ om matt, ch’ al fabricà le çhàse sul savalòn.
27E colà le plòje, e vignìrin jù ju flums, e soflàrin ju vints, e si precipitàrin sun chê çhàse, e çhadè, e fo grànde le so ruìne.
28E avìnd Jèsu finìd di dì chèstis peràulis, lis tùrbis si maravejàvin de’ so dutrìne.
29Parcechè lui ju inscuelàve còme cùi, cu à le autoritàd, e no còme ju lor Scrìbis, e ju Farisèos.
First published in London in 1860.