Joan 4
4
Jesús i la samaritana
1Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.#x 2De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. 3Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
4Jesús havia de travessar Samaria.#x 5Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;#x 6allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.#x 7Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
– Dóna’m aigua.
8Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
– Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.#x
10Jesús li respongué:
– Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.#x
11La dona li diu:
– Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? 12El nostre pare Jacob#x ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13Jesús li respongué:
– Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. 14Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set:#x l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.#x
15Li diu la dona:
– Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16Ell li diu:
– Vés a cridar el teu marit i torna.
17La dona li contesta:
– No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
– Fas bé de dir que no en tens. 18N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19La dona li respon:
– Senyor, veig que ets un profeta.#x 20Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya,#x però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.#x
21Jesús li diu:
– Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22Vosaltres adoreu allò que no coneixeu;#x nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.#x 23Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.#x Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.#x
25Li diu la dona:
– Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26Jesús li respon:
– Sóc jo, el qui et parla.#x
27En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29– Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?#x
30La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31Mentrestant, els deixebles el pregaven:
– Rabí, menja.
32Però ell els contestà:
– Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33Els deixebles es preguntaven entre ells:
– És que algú li ha portat menjar?
34Jesús els diu:
– El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat#x i dur a terme la seva obra.#x 35¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!#x 36El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. 37En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”#x 38Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» 40Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. 41Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, 42i deien a la dona:
– Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.#x
La guarició del fill del funcionari reial
(Mt 8,5-13; Lc 7,1-10)
43Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. 44Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.#x 45Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.#x
46Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.#x
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial#x que tenia el fill malalt. 47Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés#x a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48Jesús li digué:
– Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.#x
49El funcionari li contestà:
– Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
50Jesús li digué:
– Vés, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. 52Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
– Ahir, a la una del migdia,#x el va deixar la febre.
53Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.
54Aquest segon senyal,#x Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.
Actualmente seleccionado:
Joan 4: BCI
Destacar
Compartir
Copiar
¿Quieres guardar tus resaltados en todos tus dispositivos? Regístrate o Inicia sesión
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
