JEREMIES 4
4
Torna, oh Israel
1“Si vols tornar, oh Israel –diu el Senyor–, torna cap a mi. Si apartes del meu davant les abominacions que tens, i deixes d’anar errant d’un lloc a un altre,
2llavors podràs jurar per la vida del Senyor amb veritat, amb dret i amb jus-tícia, i les nacions seran beneïdes en el Senyor i en ell es gloriaran.
3Això diu el Senyor als homes de Judà i de Jerusalem: Prepareu-vos un camp per a vosaltres i no sembreu entre espi-nes.
4Circumcideu-vos al Senyor, traient el prepuci del vostre cor, homes de Judà i habitants de Jerusalem, no sigui que es-clati com foc el meu enuig i cremi sense que ningú el pugui apagar, per la maldat de les vostres obres.”
Anunci d’invasió estrangera
5“Anuncieu-ho a Judà i proclameu-ho a Jerusalem, digueu-los: Toqueu la trompeta pel país, crideu ben fort i di-gueu: Aplegueu-vos i entrem dins les ciutats fortificades.
6Hisseu bandera per Sió, escapeu, no us atureu, perquè faig venir des del nord un mal, una gran destrucció.
7Un lleó puja des de la seva boscúria, el destructor de les nacions ja s’ha posat en marxa, surt del seu cau per reduir el teu país a la ruïna; les teves ciutats quedaran enrunades i sense habitants.
8Per això, vestiu-vos de cilici, planyeu i gemegueu, perquè la ira ardent del Senyor no s’ha apartat de nosaltres.
9I succeirà, en aquell dia –diu el Senyor–, que defallirà el cor del rei i el cor dels prínceps; els sacerdots quedaran esglaiats, i els profetes, espaordits.”
10Llavors jo vaig dir: “Ai, Senyor, Déu meu, realment has enganyat del tot aquest poble i Jerusalem dient: ‘tindreu pau”, mentre l’espasa ens penetrava fins a l’ànima.’
L’invasor es precipita com un huracà
11En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: “Un vent dels rasos abrusadors del desert es gira sobre el meu poble, i no pas per a ventar ni per a porgar.
12Un vent carregat ve de part meva, i ara jo pronunciaré sentència contra ells.”
13Mireu, ja puja com els núvols, i els seus carros semblen un huracà; els seus cavalls són més ràpids que les àguiles. Ai de nosaltres! Estem perduts!
14“Renta el teu cor de maldat, Jerusalem, a fi de ser salvada. Fins quan cova-ràs els teus mals pensaments dintre teu?
15Una veu avisa des de Dan, i l’infor-tuni s’anuncia des de la muntanya d’Efraïm.
16Advertiu-ho a les nacions, feu-ho saber a Jerusalem, que arriba l’avant-guarda des d’un país llunyà llançant el seu crit de guerra contra les ciutats de Judà.
17L’encerclen com els guardians d’un camp, per haver-se rebel·lat contra mi –diu el Senyor.
18La teva conducta i les teves accions t’han portat tot això; aquesta dolenteria teva, tan amarga, t’ha penetrat al cor.”
Plany de Jeremies pel seu poble
19Ai, entranyes meves, entranyes me-ves! Em fan mal les fibres del cor. El cor em salta dintre meu, no puc callar: ja has sentit, oh ànima meva, el toc de la trom-peta, la cridòria per al combat.
20S’anuncia desastre sobre desastre, tot el país és devastat. D’improvís són as-solades les meves tendes i, en un instant, els meus pavellons.
21Fins quan hauré de veure la bandera i sentir el toc de la trompeta?
22Perquè el meu poble és neci, no em coneixen; són fills insensats, mancats d’enteniment; són llestos per a fer el mal, però són ignorants per a practicar el bé.
23He mirat cap a la terra i he vist que tot era confusió i caos; cap al cel, i no hi havia claror.
24He mirat les muntanyes i he vist que tremolaven; tots els turons trontollaven.
25He mirat i no he vist ningú, i les aus del cel s’havien envolat totes.
26He mirat i he vist que els camps de conreu eren un erm, i totes les ciutats eren assolades davant del Senyor, da-vant la seva ira ardent.
27El Senyor ha dit: “El país sencer serà devastat, però no el destruiré totalment.
28Per això la terra es posarà de dol, i el cel, allà dalt, s’enfosquirà. He parlat i no me’n desdiré; ho he decidit i no em faré enrere.”
29Al crit dels cavallers i dels arquers fuig tothom de la ciutat; s’amaguen en-tre la boscúria, escalen els cingles; totes les poblacions han estat abandonades, no hi ha quedat ningú.
30I tu, tota devastada, què faràs? Ni que et vesteixis d’escarlata, ni que et guar-neixis amb joiells d’or, ni que et pintis els ulls amb antimoni, no et servirà de res embellir-te, perquè els teus amants et menyspreen: volen prendre’t la vida.
31Sí, sento crits com de partera, quei-xes com les d’aquella que infanta per primera vegada; són els crits de la filla de Sió, que mentre gemega estén els braços dient: “Ai de mi, que la meva ànima defalleix davant els assassins!”
Actualmente seleccionado:
JEREMIES 4: BEC
Destacar
Compartir
Copiar
¿Quieres guardar tus resaltados en todos tus dispositivos? Regístrate o Inicia sesión
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya